Víctor Falguera (que es manifesta desitjós com ho estem tots de tornar a la normalitat, entre altres coses, per recuperar el ritme de treball) declara que a la vida ha tingut dues grans sorts: l’una, la d’haver-s’ho passat molt bé amb tot el que, fins ara, ha pogut fer; i l’altra que tot això ho ha fet envoltat d’equips de gent extraordinària i això també és una sort perquè diu que “així, les coses sempre són més fàcils”.
Falguera té un extens currículum però nosaltres només en destacarem alguns punts, com ara que és enginyer agrònom, doctor en Ciència i Tecnologia Alimentària i doctor en Enginyeria i Tecnologies Avançades. En l’àmbit laboral, és cofundador d’AKIS International empresa que, pel que podem llegir al seu lloc web, “vol ser referent quant a transferència tecnològica a empreses agroalimentàries, tant a nivell nacional com internacional”. Per tot això, li hem demanat que ens exposi la seva visió sobre l'evolució del sector agroalimentari i les aportacions que AKIS International està fent en aquest camp.
Quan li preguntem per AKIS, Falguera ens n'explica l'estructura. Ens diu que l’empresa té tres línies de negoci: la primera és una línia de consultoria especialitzada en agricultura i dins d’aquest sector, concretament, en la gestió del reg i de la nutrició. Com a aspecte a destacar, ens comenta que és una consultoria independent, és a dir, que no està vinculada a cap proveïdor ni a cap marca; la segona, és una línia de formació de tipologia diversa; i la tercera, una línia de projectes de recerca i desenvolupament, innovació i cooperació internacional, de la qual ell, ens diu, n’és el responsable.
Precisament en el propòsit que abans esmentàvem de fer d’AKIS un referent pel que fa a la implantació de les noves tecnologies en el món agrari, és en el qual s’emmarquen les proves que el passat mes de setembre es van fer a la finca experimental que l’empresa té a Albatàrrec. Aquestes van ser unes proves de 5G aplicades a l’agricultura, pioneres a Catalunya, i Falguera ens comenta que es van realitzar juntament amb la Fundació Mobile World Capital Barelona, la qual hi va aportar la col·laboració de partners tan potents com Vodafone Bussiness i Cisco amb qui l’equip d’AKIS va desenvolupar l’experiment. Aquest estava orientat a demostrar la capacitat d’un nou sistema per gestionar personal amb poca experiència, amb l’objectiu que aquest personal “pugui estar permanentment guiat, entrenat i permanentment controlat en la feina que fa”.
Donat el fet que un dels objectius d'AKIS és el de treballar per millorar la gestió dels recursos en el sector agroalimentari, li hem demanat a Víctor Falguera què en pensa sobre la incidència del canvi climàtic en la producció agroalimentària i afirma que l’aprofitament i l’optimització de tots els recursos (inclosa l’aigua) en qualsevol activitat econòmica és un camí sense retorn. Diu que cada cop caldrà produir més quantiatat d’aliments i que, per tant, “si no som capaços d’optimitzar tots els factors i tots els inputs que necessitem per produir aquests aliments, no aconseguirem l’objectiu i, a més, ens estarem carregant el planeta a un ritme, cada vegada, més accelerat”.
Esmenta que ja s’ha fet molta feina en la millora de la gestió i l’optimització dels recursos gràcies a la tecnologia però també (i no menys important) gràcies a la conscienciació de les persones pel que fa a la necessitat de canviar la manera de fer les coses.
Segons ell, en la línia que tenen de consultoria directa amb els pagesos, molts cops “fem més de psicòlegs que d’enginyers agrònoms” sobretot en el moment de recol·lecta, quan el pagès està en una situació de gran estrés; però també pel que fa la gestió de recursos en què intenten conscienciar-lo perquè canviï alguns hàbits de treball per tal d’optimitzar-ne i millorar-ne la gestió.
A banda de la gestió de recursos, sembla que el canvi climàtic també està ocasionant una redistribució geogràfica dels diferents tipus de cultiu. Així doncs, Falguera ens parla d’un estudi que s’ha fet a tot el territori de Ponent, i a gran escala, per tal d’analitzar i valorar les modificacions de les latituds en què es podrà realitzar cada tipus de cultiu en condicions òptimes, com a conseqüència d’aquest canvi climàtic. Aquestes modificacions ja fa un temps que s’estan aplicant en el sector vitivinícola i en el cultiu de la poma, per exemple. Malgrat tot, Víctor Falguera opina que qui té la darrera paraula i el poder real per fer efectiu un canvi d’hàbits de consum que sigui capaç de fer viable una redistribució dels cultius com a conseqüència del canvi climàtic, és el mercat; per tant cal treballar per intentar conjugar aquestes dues variables i dissenyar una estratègia a mig termini: què es podrà produir (tenint en compte l’optimització dels recursos) i qui ho voldrà comprar i/o consumir (és a dir, la demanda potencial).
Quan es tingui una idea de com poden evolucionar aquestes dues variables (producte i demanda), caldrà tenir la capacitat de programar uns períodes de transició i de readaptació perquè, evidentment, aquest procés no es pot fer d’un dia per l’altre, si tenim en compte que sempre hi haurà agricultors que, darrerament, hagin fet grans inversions en un altre tipus de cultiu i que una transició precipitada els pot suposar un sobreesforç impossible d’assumir.
L’aportació estrella d’AKIS en la millora de la gestió de recursos és watmanPRO. Es tracta de l’evolució d’una aplicació llançada el 2013, Akis Irrigation, la qual, en aquell moment, va ser la primera aplicació multiplataforma sobre recomanacions de reg, a nivell mundial. El Víctor ens explica que Akis Irrigation va funcionar molt bé però que va arribar un moment en què s’hi havia de fer unes modificacions perquè fos més versàtil, més útil, en definitiva, per millorar-la que en aquell sistema no s’hi van poder aplicar, degut a la gran velocitat en què es produeix l’evolució tecnològica. Per això, el 2015 AKIS va iniciar el disseny d’una nova plataforma que va culminar a inicis del 2018 en l’actual watmanPRO, l’eina a través de la qual l'empresa vehicula totes les recomanacions de gestió de reg i de fertilització. Falguera ens explica com funciona: “incorpora algoritmes de càlcul de la necessitat de la dosi de reg necessària per a cada sector i aquesta dosi, després es transforma (a partir de les dades que s’introdueixen sobre les característiques del sistema de reg) en el temps de reg, que és el llenguatge que entén el programador, per a cadascun dels sectors i ens permet fer una gestió d’aquesta informació d’una forma molt fàcil." Així "de forma automatitzada, sense que l’agricultor hagi de fer res, cada setmana va rebent les recomanacions personalitzades per a totes les seves finques. I això també ens permet oferir diferents tipus de servei: un servei desassistit, amb el qual els càlculs funcionen d’una forma generalitzada; o a través de la consultoria, més a peu de finca que és el servei estàndard que nosaltres oferim per poder readaptar les característiques de cada parcel·la a les recomanacions que nosaltres fem”.
Ens explica també, que en aquests moments, AKIS està treballant per millorar i ampliar les funcionalitats de watmanPRO; fins i tot està considerant la possibilitat d’unir aquesta aplicació amb la plataforma E-STRATOS gràcies a la qual s’obté capes d’informació elaborades a través de dades captades per satèl·lit. Es tractaria, doncs, d’optimitzar-la per tal que amb un simple accés a través del telèfon mòbil, els pagesos tinguessin a mà tota la informació disponible de manera ràpida. Al cap i a la fi, l’objectiu principal és el de simplificar al màxim la feina al pagès, perquè, sense que sigui cap entès en informàtica ni en noves tecnologies, sigui capaç d’interpretar les dades d’una manera molt simple.
Falguera continua dient que “watmanPRO té una funcionalitat que explicàvem quan vam guanyar el primer premi a la Innovació Tecnològica de la Fira de Sant Miquel l’any 2018 i és que un dels avantatges que tenia el sistema és que un pagès el podia fer servir sense ni tan sols entrar-hi perquè nosaltres li podíem configurar els enviaments automàtics, de forma que cada setmana anés rebent la informació sense ni tan sols haver de fer el login a la plataforma. Per tant es tracta d’això, de buscar aquesta filosofia que la interpretació i la utilització de la informació sigui molt molt fàcil; i si després tenim usuaris més avançats que volen més detall, volen filar més prim o volen veure més la raó de les coses, puguin entrar, puguin passar temps i puguin navegar per tenir més informació.”
Per què E-STRATOS? Falguera ens explica que la finalitat d’aquesta eina és la de democratitzar l’agricultura de precisió. Afirma que s’ha intentat simplificar molt a nivell d’ús, malgrat la complexitat de la tecnologia que s’hi amaga al darrere. Quan s’hi accedeix, el primer que es pot observar és cadascuna de les unitats de maneig pintada d’un color sòlid. Concretament, si a l’accedir a E-STRATOS es detecta alguna parcel·la pintada de color roig és que les coses no hi van del tot bé. Serà quan accedim a la parcel·la a través de l'aplicació, quan el problema es podrà localitzar amb més facilitat. L’inconvenient d’això, però, és que si el tècnic d’una cooperativa s’ha d’encarregar de gestionar una gran quantitat de parcel·les, en detectar tota la variabilitat de cop, això li pot generar un gran maldecap a l’hora de gestionar-ho per tant, cal simplificar-ne la interpretació. La solució és fer-ho fàcil, accessible i barat, ens diu.
Seguint aquesta filosofia, doncs, Falguera afegeix que per a utilitzar E-STRATOS no es necessita cap mínim de superfície per tant, qualsevol hi pot accedir, introduir-hi una parcel·la i provar-ho; així obtindrà un mapa cada setmana per un preu de 6€/ha l’any. Explica que s'ha establert un preu assequible perquè creu que, a banda de ser eficient, la tecnologia ha de ser accessible si no, no ens serà útil; aquí és on rau la clau de la democratització. D’aquesta manera, també aparquem la idea que això només serveix per a productors amb grans explotacions. Així doncs, independentment de la superfície que s’hi introdueixi, el preu és de 6€/ha i any. La finalitat és que el pagès ho provi i s’hi familiaritzi i vegi que li és útil perquè, en defintiva, aquesta és la manera com es pot ampliar el mercat i aquesta ampliació, diu, acabarà beneficiant tothom.
En aquest moment, però, AKIS s’ha adherit a la demanda que es va llençar des del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya de posar a disposició de la ciutadania eines que facilitessin el teletreball, de manera que mentre sigui vigent l’estat d’alarma, la utilització d’E-STRATOS serà gratuïta, cosa que aquests dies ha suposat un increment considerable de les sol·licituds per tal de provar el sistema.
I per acabar, com a expert que és en el sector de l'agroalimentació, també hem demanat a Víctor Falguera la seva opinió sobre el concepte "venda de proximitat". Segons ell, aquesta és una estratègia més útil per al reequilibri territorial que no pas per a revertir una crisi de preus. Ens diu que pel que fa al reequilibri territorial, hi ha molta feina per fer, encara. Quina n’hauria de ser l’acció principal, doncs? Argumenta que per tal d’adequar el territori rural, és a dir, millorar-ne les condicions de vida, les infraestructures, la sanitat pública... cal que es facin inversions públiques. Però aquests diners, haurien de sortir dels territoris urbans, que són el que estan més industrialitzats i més poblats i, en conseqüència, és on es recapta més impostos.
Per aquest motiu és important que el conjunt de la població d’un territori consideri positivament la importància de les zones rurals, pel valor que aporten al territori i, conseqüentment, creguin en la necessitat d’adequar aquestes zones. D'aquesta manera, el seu punt de vista serà favorable respecte a la realització d'aquestes inversions. Per a això sí que és necessari fomentar el consum de productes de proximitat; a través d'aquest consum seria com la població de l’àrea metropolítana estaria posant de manifest una valoració positiva d'aquests productes i, de manera intrínseca, del territori d’on provenen. És a dir, si tota la gent de l’àrea metropolitana consumís, preferentment, la fruita de Lleida, aquest gest duria implícita una valoració positiva del territori i del producte que s’hi fa i, per tant, significaria que s'està d’acord amb la seva conservació.
En aquest sentit, hem acabat concloent que ens cal incidir més des de les zones rurals en el fet d'explicar que la conservació d'aquestes zones, no només afavoreix les mateixes sinó que el fet de posar-les en valor repercuteix, positivament, en el conjunt del territori ja que això propicia aspectes tan diversos com pot ser la conservació de l'ecosistema o també el fet de posar a l'abast del conjunt de la població productes de proximitat i que, alhora, són d'alta qualitat.
Les imatges utilitzades en aquest reportatge han estat obtingudes de la pàgina d'AKIS International.
