TONI ALARCO, DE BALAGUER AL MÓN DE L'ANIMACIÓ STOP-MOTION

Tot va començar amb un vídeo de presentació que vaig fer el 2020 amb plastilina. Jo venia de passar cinc mesos treballant en un videoclip animat, però sentia que no representava del tot el meu estil. Així que vaig crear un stop-motion amb un personatge que deia qui era i què sabia fer.

Exacte! La meva intenció era que servís com a carta de presentació, però va acabar atraient clients directament. Gràcies a aquell projecte, van començar a contactar amb mi marques i vaig poder establir-me com a animador independent.

És clau en la meva trajectòria! Va ser gràcies a Animac vaig descobrir on estudiar animació. Vaig assistir-hi per primer cop el 2014 i allà vaig conèixer l’escola on finalment vaig estudiar el 2018.

A banda de l’oportunitat de veure animació de tot el món, permet conèixer professionals i descobrir projectes increïbles. A més, hi ha l’Incubator, on es presenten treballs en desenvolupament. Allà vaig descobrir animadors de stop-motion molt potents i vaig tenir l’oportunitat de visitar-ne alguns a València.

Totalment! Fins i tot hi va haver una edició, el 2019, centrada només en stop-motion. Aquell any vaig conèixer un noi que, gràcies a Animac, va aconseguir una feina a França. És un espai que realment connecta professionals i impulsa projectes. Ara que visc a prop, no em perdré ni un dia!

Amb molta constància i experimentant. Quan estudiava, els professors ens deien: “Si no tens feina, fes projectes que semblin professionals.” I això vaig fer. Al principi, creava encàrrecs ficticis i els compartia a les xarxes com si fossin reals.

Sí! Els primers vídeos que es van fer virals van ser al Facebook el 2020. Això em va portar a fer el videoclip del qual parlàvem abans. Però el gran boom va arribar amb TikTok, quan vaig publicar un vídeo que va tenir 500.000 reproduccions. Això era una bogeria en aquell moment! Després en vaig tenir un que va arribar als 17 milions de visualitzacions.

Era una animació d’una piloteta que queia i deia “I'm a ball, I'm a ball...” Res complicat, però va triomfar. Al final, l’humor i la simplicitat solen funcionar millor que coses molt elaborades.

Sí, perquè quan molta gent veu el teu treball, sempre hi ha algú interessat a contractar-te. La viralitat em va ajudar a començar i a guanyar clients internacionals.

Exacte! L’stop-motion és un procés molt manual. Tot i que després hi ha una part de digitalització, tot comença amb materials reals. Això és el que el fa especial i diferent d’altres tècniques d’animació.

Sí! De fet, crec que tothom que es dedica a l’stop-motion té una mena de fascinació per les coses fetes a mà. Ens agrada veure l’empremta de l’artista en el treball final.

Quan estava fent el videoclip que em va portar cinc mesos, vaig tenir moments de bloqueig. Un amic animador em va dir: “L’important és avançar, no quedar-te encallat.” Aquesta frase em va ajudar tant que ara la tinc escrita per tot l’estudi.

Sí! La perfecció pot ser una trampa. Jo intento posar-me dates d’entrega per no perdre’m en els detalls. El més important és fer i no encallar-se.

Sí, però precisament per això cal saber quan parar. L’stop-motion és un procés lent i laboriós, així que és millor anar fent i anar millorant en cada projecte.

Sí, però cal una base. Jo vaig començar amb un curs de 20 hores el 2011, i això ja em va donar les eines per entendre la tècnica.

Bé, per dominar-la sí! Però en 20 hores ja pots saber si t’agrada i si vols seguir. Jo vaig fer un curs de 3D i en 20 hores vaig saber que no era el meu. Així vaig poder enfocar-me en allò que realment m’apassionava.

Seguir creant i experimentant! M’agrada fer projectes propis, però també treballar per clients. I, per descomptat, continuar aprenent i compartint coneixements.

Gràcies! Segur que ara trobareu el lema “S’ha d’avançar” per tot arreu!