LAIA MANRESA PORTA EL GUIÓ A PONENT

Moltes gràcies! Doncs mira, aquest curs està pensat per a tothom qui vulgui aprofundir en l’escriptura de guió. No només per a cineastes, sinó també per a persones que treballen en comunicació, periodisme, contingut audiovisual o fins i tot per a qui té una història al cap i vol aprendre a estructurar-la. L’objectiu és clar: donar eines pràctiques per entendre com funciona un guió i, sobretot, com donar forma a una història perquè enganxi i emocioni. És un curs semipresencial. Hi haurà vuit sessions presencials a Cal Trepat de Tàrrega i, a partir de la segona part del curs, també farem sessions en línia per fer seguiment dels projectes dels alumnes. M’interessa molt que cadascú pugui treballar en una història pròpia, aplicant tot el que aprenem a classe.

Vaig començar dedicant-me exclusivament a fer documentals. Els primers anys només feia, feia i feia. Però en un moment donat vaig entrar a la docència universitària impartint el màster de guió de la UdL amb la UB i el GAC i vaig descobrir que m’interessava molt més l’acompanyament creatiu que no pas el món acadèmic en si. A partir d’aquí, vaig començar a fer tallers i cursos de guió, especialment en l’àmbit del documental, que és el que més he treballat. Però sempre des d’un enfocament molt pràctic. 

"Casa Reynal" neix d’una necessitat molt profunda d’explicar una història personal que, alhora, és una història col·lectiva. La meva família materna és de Bellvís, al Pla d’Urgell. Durant anys, la casa de la meva padrina va ser un lloc de trobada, un espai ple de records i de vida. Però quan la meva mare va decidir vendre-la després de la mort de la padrina, vaig sentir que havia de deixar-ne constància. 

Jo sempre dic que si una història et crema per dins, si sents que l’has d’explicar sí o sí, ja tens la meitat del camí fet. El més important és la necessitat d’explicar. Hi ha històries que ens toquen perquè estan lligades a la nostra experiència personal o a alguna cosa que ens interpel·la profundament. Això no vol dir que hagin de ser autobiogràfiques, però sí que ens han de moure per dins. I després ve el treball de guió. No hi ha històries dolentes, només històries mal explicades. Una bona història es pot perdre si no la sabem estructurar bé. Per això és tan important tenir eines narratives.

És una eina potent, però jo crec que mai substituirà la mirada humana. És cert que la IA pot generar estructures, donar idees i fins i tot escriure diàlegs, però la decisió final sempre serà d’una persona. L’ànima d’una història, les emocions, les decisions creatives... això és insubstituïble. Estem en un moment de canvi tecnològic, com ho va ser el pas del cinema mut al sonor o l’arribada d’internet. Al principi sempre hi ha por, però al final el que importa és com utilitzem aquestes eines. Jo prefereixo veure-ho com una oportunitat més que com una amenaça.

Li diria que vingui amb moltes ganes, perquè serà un curs molt pràctic i aplicat. No només aprendrem tècniques, sinó que treballarem directament sobre les històries de cada alumne.