La implementació de la Renda Bàsica Universal (RBU) podria ajudar a revertir la pèrdua de població i a arrelar la gent a l’entorn rural en zones com la vegueria de Lleida.
Així ho ha explicat el cap de l'Oficina del Pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós, en una sessió informativa organitzada per la Demarcació de Lleida del Col•legi de Periodistes de Catalunya i la Delegació del Govern a Lleida.
Segons Raventós, la Renda Bàsica tindria uns efectes “molt positius” per als col•lectius com el de la gent jove, les dones i els treballadors i treballadores vinculats a l’activitat agrària perquè “afavoria que tinguessin assegurada la seva existència el seu entorn vital i no haver de plantejar-se el fet d’abandonar el territori a la recerca d’altres oportunitats en altres indrets”.
En aquest sentit, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, ha ressaltat que la RBU és una eina per a la dinamització de l’àmbit rural que ja contempla l’Agenda Rural de Catalunya, el full de ruta per a la planificació de les polítiques d’equilibri, cohesió i impuls territorial, socioeconòmic i ambiental a Catalunya, “Amb la transformació rural que necessitem i en la qual el Govern està treballant, al costat del món local i dels agents socials i econòmics, la RBU és una mesura important per a diversificar l’activitat econòmica i fixar la població al territori”, ha afirmat la delegada.
Així doncs, la RBU podria generar efectes positius en qüestions que afecten al mercat laboral en un sentit més ampli, però que en el cas de la pagesia es deixen notar de manera molt clara, en particular la temporalitat, que en el cas de les àrees rurals pren la forma d’estacionalitat, condicionada pels cultius. Aquesta estacionalitat porta a oscil•lacions en els ingressos dels treballadors i petits productors agrícoles, i fins i tot en la població dels municipis per l’elevada mobilitat de la mà d’obra. D’aquesta manera, la RBU actuaria com un factor anivellador dels desequilibris territorials causats per efecte del mercat laboral.
Cal destacar que una renda bàsica universal no només beneficiaria als productors, sinó també als consumidors. En algunes proves pilot realitzades a altres països, s’ha palesat que els receptors d’aquesta prestació destinaven els seus diners a millorar la seva dieta comprant productes de comerç local.
A Catalunya, el 2022, l’11% de la població treballadora es trobava en risc de pobresa. I malgrat l’esforç realitzat a través dels programes de rendes mínimes, l’actual sistema de protecció social es mostra poc eficaç per evitar la precarietat de les condicions de vida. La pobresa es cronifica i s’intensifica al voltant del 20% després de transferències, amb especial incidència en la població estrangera, la franja d’estudis baixos i les llars amb menors d’edat. La precarietat en el treball i de les condicions de vida causa o agreuja alguns problemes socials com ara les dificultats d’accés a un habitatge i de manteniment de les despeses de la llar, problemes de salut mental, feminització del treball de cures, increment de la violència en l’àmbit de la llar, dèficits en el desenvolupament intel•lectual i emocional en la infància i adolescència, o la manca d’emancipació juvenil.
La RBU és una assignació monetària atorgada de forma individual, periòdica, universal i incondicional, sense tenir en compte criteris de renda o requisits laborals. L’objectiu és proporcionar una base material suficient per garantir i fer efectiu el dret a l’existència, promoure la llibertat real de les persones que les capaciti per a decidir la pròpia vida de forma plena i redistribuir la riquesa generada socialment, revertint la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social.
El pla pilot d’aplicació de la RBU en què ha estat treballant el Govern preveu que durant els dos anys de durada els participants rebin un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 euros per menor de 18 anys, exempts d’IRPF. En total, unes 5.000 persones rebrien la renda bàsica universal: 2.500 serien escollides de manera aleatòria entre tots els domicilis de Catalunya i les 2.500 restants correspondrien a la població de dos municipis concrets. La proposta de finançament de la RBU preveu el manteniment dels serveis públics de l’estat del benestar, la reforma de l’IRPF (tipus nominal únic del 44%) i impost a les grans fortunes. Tota la població rebria la RBU, però el 20% amb més renda serien contribuents nets i el 80% amb menys renda es mantindria o hi sortiria guanyant.
El 10 de març d’enguany, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per a 2023, però en virtut de l’aprovació d’una esmena, l'article que creava l'assignació monetària i era la base jurídica del Pla pilot de la Renda Bàsica Universal va ser suprimit del text que va ser aprovat definitivament. Malgrat això, el Govern de Catalunya ha encomanat a l'Oficina continuar amb les tasques de difusió i comunicació de la proposta de la Renda Bàsica i del Pla Pilot, i tenir el Pla Pilot a punt per a quan es doni una nova oportunitat política.
