La Judit i la Marta de Badia Vinagres diuen que el vinagre corre per les seues venes. Malgrat el fet d’haver-hi parlat força estona, aquesta afirmació, és clar, no l’hem pogut corroborar. El que sí que podem certificar, però, és la passió, l’entusiasme i la tenacitat que s’entreveu a través del color clar dels seus ulls, els ulls amb els quals, segons la Marta, ens haurem d’aprendre a comunicar perquè és l’única part de la cara que ens podem veure, ara com ara.
Imagineu-vos, per un moment, que amb tot l’esforç i la passió que sou capaços de generar, heu creat quelcom que per vosaltres té un valor incalculable i us és de gran estima. Ara, i només també per un moment, imagineu-vos que, d’aquí uns cent anys, unes rebesnetes vostres valoren i estimen tant o més allò que vosaltres havíeu creat amb tant d’esforç i il·lusió, de manera que han aconseguit, fins i tot, fer-ho més gran, més bonic, en definitiva, millor. Com us sentiríeu? Doncs de ben segur que com ho faria (si ho pogués veure) l’Agustí Badia, el rebesavi de la Marta i la Judit i fundador, l’any 1908, de l’empresa que avui és Badia Vinagres, productora de la marca de vinagres Castell de Gardeny i una de les poques vinagreries que hi ha a Catalunya, actualment.
Avui, a L’Oest, entrevistem la Marta i la Judit Badia de Badia Vinagres, en el marc de la campanya que aquests dies ha engegat la Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, amb el nom Tinc sort de tenir-te a prop, acompanyada per l’etiqueta #jopertuitupermi, amb la finalitat de promoure el comerç de proximitat i les pimes de la plana de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran.
Com ja hem dit, l’empresa va ser fundada l’any 1908 per Agustí Badia, el rebesavi de la Marta i la Judit, en un moment en què el sector vitivinícola estava en auge a la zona del Pla d’Urgell. La base del negoci era, inicialment, un petit celler dedicat a l’elaboració de vins i destil·lats. La Judit ens explica que no va ser fins a la tercera generació i, principalment, com a conseqüència dels canvis econòmics i polítics patits en aquell moment, que el negoci no es va especialitzar en la fabricació de vinagre, exclusivament. Aquest fet, afegit a la visió atrevida del pare de les germanes Badia, l’Agustí Badia, i l’empenta tecnològica i innovadora de la Marta i la Judit, entre altres coses, ha fet de Badia Vinagres l’empresa que és avui.
I és que en el sector empresarial és on és més encertada l’expressió que diu que l’alternativa de no renovar-se és morir. La renovació constant és, doncs, el secret i la base principal per aconseguir que un negoci sobrevisqui generació rere generació; això i el fet de no renunciar mai a l’esforç, ni de perdre la il·lusió pel treball ben fet.
Les germanes Badia diuen que elles no han volgut trencar mai amb el passat de l’empresa ni renunciar al bagatge que els seus avantpassats han anat acumulant tots aquests anys. Un bagatge tècnic i empresarial, del qual els fan memòria tots els objectes que han anat trobant a la vinagreria (el mateix recinte on fa cent dotze anys va iniciar el negoci el seu rebesavi i que elles mateixes han anat restaurant) i que formen part del museu que hi han creat, el qual podem veure amb cita prèvia. Tal com diu la Judit “ens encanta que la gent ens vingui a visitar perquè descobreixin tot aquest patrimoni industrial que hem heretat, que està aquí, fruit de les vivències que ha anat vivint cada generació i animem a qui ho vulgui veure, que vingui”.
Mai hem de renunciar al passat, és clar, perquè sempre és important entendre d’on venim per saber cap on volem anar; en aquest cas, entendre el com i el perquè d’un procés productiu per esbrinar què es pot fer per millorar el producte final. Aquesta és la premissa de la qual parteixen la Marta i la Judit per anar aconseguint millors resultats en la producció, dia rere dia.
Per això, quan els preguntem si ha canviat molt la manera d’elaborar vinagres en cinc generacions, la Judit ens respon que “no té res a veure. Nosaltres, ara mateix, creiem que és bàsic un bon vi com a matèria prima. I això, de fet, antigament no era així. La matèria prima que es rebia a la vinagreria eren vins pobres, que ja no servien com a vins i, per tant, es destinaven a fer vinagres. I això, ara mateix, no és pas així. Nosaltres treballem molt de la mà dels nostres col·laboradors (petits cellers) amb una filosofia molt similar a la nostra, que treballen amb agricultura ecològica i que acaronen el producte”. A més, afegeix que el procés productiu avui en dia està molt més controlat i que “tenim uns equips que ens permeten treballar molt bé”.
Precisament, el darrer resultat d’aquesta cura a l’hora de triar la primera matèria per a l’elaboració dels vinagres és un producte que acaba de veure la llum, un nou vinagre elaborat amb vi de Porto. Ens expliquen que es tracta d’un agredolç, nascut a partir de la col·laboració amb una petita empresa de Porto que van conèixer durant un viatge que hi van fer. El procés de maduració d’aquest vinagre en botes és llarg, d’uns quatre anys, i es distingeix de la resta de productes que trobem al catàleg de Badia Vinagres per les notes que aporta i que el fan apte per emprar en reduccions, amanides consistents i, fins i tot, postres.
De fet, les germanes Badia són proclius a establir col·laboracions amb altres productors, com han fet en el cas de l’agredolç elaborat amb vi de Porto; ho han fet amb productors com Mels Alemany o Cal Valls o, fins i tot, amb artistes i artesans del territori. Perquè a Badia Vinagres no hi trobareu vinagre, només; ben aviat, a la nova botiga en línia que estan creant, la Marta ens explica que també hi podrem trobar “embalatge (com ara unes caixetes de fusta pintades a mà, per exemple) o també complements, com un drap de cuina, que hem fet en col·laboració amb artistes d’aquí Mollerussa (del Solaç, per als qui el coneixeu) o inclús també uns pins i uns medallons pintats en ceràmica, d’una ceramista que fa joies i similars amb ceràmica, Refractàrius, de la Fuliola”. Tots ells són elements que es troben en consonància amb la vessant més artística del negoci, representada per la Marta.
I és que al cap i a la fi, apostar pel producte de proximitat (sigui del sector que sigui) ens beneficia a tots perquè com diu el pare de les nostres entrevistades “Compra a casa, ven a casa, que faràs casa”. De fet, la Judit considera que “som en un territori molt ple de riquesa en tots els sentits; ens falta un xic de creure’ns-ho una mica més perquè som molt modestos però estem aquí fent grans coses i grans productes, molt ben elaborats i amb molta passió i estima, que és, jo penso, el nostre distintiu” i la Marta afegeix que ara “potser cada cop es valora més la filosofia de menys quantitat però de més qualitat”.
De fet, tot aquest període de confinament, a la Marta i la Judit, els ha servit per (a banda de reflexionar sobre la greu situació de crisi viscuda a tots els nivells i lamentar-la) prendre encara més consciència de qüestions com les que acabem de comentar i, al mateix temps, pensar en el futur més immediat del negoci; per això (i com que no han parat de treballar perquè l’empresa pertany al sector alimentari) la Marta ens explica que durant els dies de confinament, han estat fent “un gran llistat amb productes que podríem treure o accions per fer a la vinagreria i també de coses que podríem fer a les xarxes”. A més, la Judit afegeix que van organitzar “un concurs d’amanides que va ser tot un èxit entre els amics, la gent de Mollerussa i molts dels nostres seguidors fantàstics, que ens segueixen a cada pas que anem fent”.
Diu, a més, que s’han pres la situació viscuda “com una oportunitat de canvis, de reenfocament, perquè clar aquí al final tenim una responsabilitat que és tirar endavant aquest petit negoci, que és modest, que és molt petitet però, carai!, tenim moltes idees que volem tirar endavant i ens faria molta il·lusió. Tenim sort de tenir l’equip que tenim, no estem soles aquí; tenim un equip molt potent que ens brinda l’oportunitat de tirar-ho endavant i n’estem molt orgulloses”.
El futur a la vinagreria, doncs, es presenta farcit de canvis i engrescador.
Quan demanem a les germanes Badia quin ha estat el paper de les dones en el negoci familiar des dels inicis, recorren a l’evidència i constaten que de la primera fins a la quarta generació, al capdavant del negoci sempre hi havien estat homes i que no ha estat fins ara, a la cinquena, que dues dones s’han fet càrrec del negoci. Malgrat tot, la Judit reconeix que això no vol dir que “no hi hagués moltes dones a segona fila, també, moltíssimes però sense nom”. I és que, en general, el paper de les dones al llarg de la història ha estat tan o més important que els dels homes però, molts cops, completament anònim.
Ara, però, les coses van canviant i una bona mostra n’és la situació actual de Badia Vinagres, amb dues dones fent-se càrrec de l’empresa familiar i unes quantes més que també formen part de l’equip, juntament amb alguns homes.
Malgrat tot, la presència majoritària de la dona en el sector empresarial resulta de vegades, encara, una mica xocant o, si més no, motiu de comentari com quan, per exemple, alguns clients entren a la vinagreria i hi endevinen el toc femení en l’espai, ja que a la Judit i a la Marta els agrada força tenir cura de tots els detalls. Per això, de vegades s’hi senten comentaris com ara: “Ostres! En aquesta empresa hi ha moltes dones, no?”
La Marta i la Judit lideren conjuntament el negoci, però a banda d’això, tenen rols diferents dins l’empresa. Si bé diuen que “al ser una empresa familiar, tots fem de tot” (i de fet, això les ajuda a tenir un control més definit de tot el cicle de l’empresa), reconeixen que la Judit s’encarrega més aviat de la part de les vendes i la Marta de la de producció.
El que sí que tenen claríssim, però, és que totes dues es necessiten perquè, la Judit des d’una vessant més tècnica i la Marta des d’una de més creativa, conformen un tot que es complementa a la perfecció.
Un dels aspectes que valoren força les germanes Badia és la tasca divulgativa. En el seu cas, és especialment important per la necessitat d’explicar la gran varietat de vinagres de què disposen al seu catàleg (més de quinze referències), l’origen de cadascun d’ells i les diferents maneres en què en els podem utilitzar. Com diu la Marta es tracta “d’obrir la ment perquè quan fem el tast (a la vinagreria acabem les visites amb un tast), la gent surt sorpresa ja que, normalment, s’associa el vinagre a un sabor molt fort o al vinagre de mòdena i llavors, quan s’aprèn a fer l’acció de separar la part acètica ens queda, només, l’aroma del vi d’on prové; per exemple en el cas del moscatell, doncs, es nota el moscatell o en el cas del vermut es nota les herbes característiques del vermut”.
A banda dels tastos a les visites guiades, la Judit ens explica que de vegades estableixen col·laboracions amb gent del territori que les "ajuda a crear receptes que pengem al web i material i surten sinergies molt maques i molt enriquidores i boniques. A més, ens hem adonat que el consumidor, ara mateix, el que està buscant més és proximitat, producte ben elaborat (ecològic i/o ben elaborat perquè de vegades són importants les dues coses), un acompanyament i després que sigui fàcil d’utilitzar i que no hagi de pensar massa”.
En definitiva, tota aquesta tasca de divulgació ens ajuda a entendre perquè el vinagre és, com elles diuen, el perfum de la cuina: “Nosaltres sempre tenim una frase que ens agrada molt, i que l’anem recordant, i és que el vinagre és aquell ingredient secret del qual moltes vegades no en som prou conscients però que quan l’utilitzem bé enriqueix moltíssim i dona una màgia al plat, un perfum, que no es pot aconseguir amb la majoria de la resta d'ingredients.”
Després d’aquesta conversa amb les germanes Badia, podem assegurar que la vinagreria té corda per anys. El que no sabem és si la següent generació, els fills de la Judit i la Marta, voldran continuar la tradició familiar i seguir tirant el negoci endavant, com ho han fet les seues mares. Elles només diuen que faran el que tan bé van fer els seus pares: mostrar-los l’estima i l’esforç que hi dediquen dia rere dia i no imposar-los mai com una obligació el fet de fer-se càrrec de l’empresa familiar.
D’aquí uns anys sabrem si els petits de can Badia hauran arribat a estimar amb tanta força com les seues mares aquesta vinagreria centenària o, com a mínim, en la mesura suficient com per continuar produint els vinagres Castell de Gardeny.
