La situació de crisi sanitària, econòmica i social que s’està vivint com a conseqüència de la pandèmia provocada pel coronavirus planteja molta incertesa sobre com evolucionarà la nostra societat a partir d’ara. Hi haurà canvis? I si hi són, seran només negatius o aquesta crisi també aportarà quelcom de positiu a les nostres vides? Aquestes són incògnites que, així que passi el temps, s’aniran desvelant però nosaltres hem volgut parlar, ara, amb la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’Honorable Senyora Teresa Jordà, per treure’n l’entrellat o, si més no, per intentar intuir la deriva que està prenent el sector primari, deriva que en gran mesura afectarà les terres de Lleida per la importància que aquest sector hi té.
Així doncs, hem volgut saber com la Consellera creu que aquesta situació influirà en qüestions tan importants com ara la transferència tecnològica, el desplegament del 5G rural o el desenvolupament de la dona en el món rural i marítim. També hi hem volgut parlar per tal de conèixer més detalls sobre les mesures que s’estan prenent per protegir el sector primari, així com la valoració que fa d’algunes iniciatives de venda en línia que estan sorgint en aquest procés d’adaptació a la nova situació que tots plegats estem vivint.
I el més important de tot: volem extreure’n la part positiva.
En primer lloc, hem demanat a Teresa Jordà que ens expliqui amb més detall la iniciativa que s’està duent a terme des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) quant a la compra d’aliments frescos a petits productors del país, per tal de subministrar-los, posteriorment, als bancs d’aliments. Ens explica que “aquí vam detectar dues problemàtiques: una és que hi havia molts petits productors que no podien col·locar els seus productes a les cadenes de distribució típiques on ho feien sempre”. D’altra banda, “vam detectar que, òbviament, aquesta crisi no és només una crisi sanitària, és una crisi humanitària i això vol dir que abasta, també, l’àmbit social i l’econòmic”.
Per aquests dos motius, doncs, es va decidir, juntament amb el Departament de Treball, Benestar i Família i el Departament d’Economia, dur a terme una compra per valor de quatre milions d’euros, actuació que “si funciona, es pot allargar en el temps”. D’aquesta manera, doncs, es contribueix a que uns productes que són sans, segurs i de qualitat arribin a mans de gent que ho necessita i, alhora, que no es facin malbé.
A banda d’aquesta actuació, li preguntem a la Consellera quines altres mesures s’estan aplicant en altres sectors de l’àmbit agrari per tal de pal·liar els efectes d’aquesta crisi i, després de fer un agraïment extensiu a totes aquelles persones que, amb la seva feina, contribueixen a que no es trenqui la cadena alimentària, fa esment d’aquelles branques del sector que, malgrat el fet de formar part d’un sector el qual es considera que realitza un servei essencial, també estan patint els efectes de la pandèmia, pel fet de no produir productes de primeríssima necessitat. Així doncs, tenim el cas del sector oví, del cabrum, del boví petit, que produeixen un tipus de carn que més aviat s’acostuma a consumir en restaurants i hotels o en esdeveniments festius.
També el sector vitivinícola s’ha vist afectat, ja que el consumidor ha substituït, en molts casos, la compra de vi en botigues especialitzades o cellers per la compra de vi en supermercats el qual, probablement, és d’inferior qualitat; o, fins i tot el del cava, que ja arrossegava una crisi de preus anterior a la crisi actual. D'altres sectors afectats també són el de la planta i la flor ornamental i el de la pesca.
El major problema al qual s’enfronten la Conselleria o el Departament d’Agricultura en la majoria d’aquests casos és la manca de competències pel que fa a l'assignació d'ajuts; és per això que el màxim que hi poden fer (i fan) és encarregar-se de realitzar totes les gestions necessàries per tal d’instar els organismes competents, ja sigui el Ministeri d'Agricultura o bé, fins i tot, la Unió Europea per tal que es tramitin i s’executin els ajuts que calguin o bé que es permeti realitzar accions que afavoreixin el sector.
Però el sector agrari, aquests dies, també està immers en altres preocupacions, com ara la gestió del personal necessari per a la campanya agrària d’enguany, la qual ja està en marxa. La consellera ens explica que just abans d’iniciar el període de confinament en què ens trobem, ja s’havia redactat un document, reflex de l’acord pres en una reunió de la taula sectorial i que ja proposava solucions per gestionar l’arribada de mà d’obra per al transcurs de la campanya i per a la gestió del volum de gent vingut de fora, en la situació d’aquell moment. Ara, la cosa s’ha complicat però s’ha continuat treballant, juntament amb el Departament de Treball, el Departament de Salut, el Departament d’Interior i el Departament de Territori, en l’elaboració de tot un seguit de protocols d’actuació que s’hauran de seguir per tal de dur a terme la campanya amb totes les garanties i mesures de seguretat.
Justament, el dimarts 28 d’abril, que hi havia consell executiu, ens diu, “nosaltres hem portat un acord de govern perquè el govern del país avali o faci de paraigua o abraci la campanya agrària”. Amb aquest objectiu s’han creat dues comissions tècniques (una a les terres de Lleida i l’altra a les terres de l’Ebre) que controlaran que tot es dugui a terme d'acord a les condicions establertes. Gràcies a això, hi haurà un control permanent de l’evolució de la campanya i es procedirà a executar tots els canvis que siguin necessaris per tal d’adaptar el protocol a les necessitats que vagin sorgint, dia a dia.
Una altra qüestió interessant sorgida aquests dies ha estat la creació del directori #AlimentsDeProp per part del la Generalitat de Catalunya (Prodeca) amb l’objectiu de posar ordre a totes les iniciatives de venda en línia de productes del sector agrari que han anat sorgint i les que es preveu que s’aniran creant.
En referència a aquest tema, Jordà afirma que, de fet, “al Departament ens fa pensar que aquest és el futur del nostre sector: cadenes curtes. És el model d’empresa agrària que nosaltres desitgem i sempre hem somiat per al nostre país: petita. Això no vol dir que deixin d’existir les altres grans integradores, les altres grans empreses” aclareix.
En definitiva, doncs, s’està treballant amb aquesta plataforma amb una visió de futur i ho veuen “com una oportunitat per al nostre sector i, alhora, per al nostre país”.
Aquests darrers dies, la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili ha fet públics els resultats d’un estudi realitzat sobre l’afectació de la pandèmia per comarques i àmbits territorials en funció de l’estructura sectorial, els quals revelen que les comarques amb més pes del sector primari i de la indústria agroalimentària patiran amb menor mesura els efectes d’aquesta crisi.
Quan esmentem aquest estudi a la consellera, reconeix que no el coneixia però afirma que no la sorprèn ja que, segons diu “el desconfinament no pot ser el mateix a l’àrea metropolitana de Barcelona o a les grans ciutats o, inclús, a la segona corona de Barcelona que al Segrià, al Ripollès o que al Pallars. No pot ser-ho perquè la població és diferent, perquè els comportaments són desiguals i perquè no seria tampoc just”.
Per això, a la pregunta de si considera que els resultats d’aquest estudi poden ser un incentiu per frenar el despoblament rural, ens respon que “viure al món rural és una oportunitat sempre i som molts els que portem lluitant molt temps per la cohesió territorial i tenir un país cohesionat territorialment hauria de ser la primera vocació de qualsevol govern progressista i plural que ho vol tot perquè ho pot ser tot”.
Així doncs, afirma que “si algú vol viure en un poble, ha de tenir les mateixes oportunitats” i afegeix que el govern “ara encara té més clar que és vital i imprescindible tenir un sector agroalimentari fort i també suposo que ho veurà clar, no només el govern, sinó la ciutadania (perquè al final aquell n’és un reflex) que és importantíssim tenir zones rurals i que el territori estigui cohesionat”.
En aquest sentit remarca la importància del fet que la fibra òptica arribi a aquestes zones per tal de facilitar la possibilitat i l’oferta laboral i afirma que l’actual crisi no ha d’afectar el desplegament que s’està fent del 5G rural, sobretot, veient com n’és de necessària la connectivitat en determinades situacions com la que estem vivint actualment. A més, afegeix “que s’ha demostrat que hi ha coses, hi ha polítiques que s’han de fer sí o sí i que no hi valen les retallades i això vol dir I+D, transferència tecnològica, inversions en telecomunicacions... Aquestes coses són imprescindibles. És a dir que deixem-nos de segons quines altres polítiques i fem coses que ens preparin per ser un país amb una bona connectivitat”.
Un altre fragment de la població que tampoc s’ha de veure afectat per aquesta crisi, segons Teresa Jordà, és el de la dona al món rural i marítim. Així doncs, comenta que es continuarà fomentant l’embranzida presa amb la creació del Consell Assessor de la Dona del Món Rural i Marítim i del programa de mentoratge, fins i tot, a ser possible amb un increment del pressupost que s’hi destina. I és que la Consellera afirma que “vam crear el Consell Assessor de la Dona del Món Rural i Marítim perquè creiem en aquelles empreses en què hi ha la dona al darrere perquè hi ha un plus, sempre al costat de l’home, evidentment, (no som aquí per fer feminisme barat) però la dona i la visió de la dona hi ha de ser”.
Per acabar, li demanem a la Consellera la valoració que fa de la necessitat del desenvolupament del Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i de l’Agenda 2030, donada l’actual situació. Puntualitza que l’aplicació d’aquestes mesures ja fa anys que és necessària i que, de fet, “estem dient coses de fa anys i panys però fins que no ens “empotrem” a la paret no ens n’adonem”.
D’altra banda, però, posa de manifest que molts dels actuals gestos que sembla que s’estan fent des de determinats estats es poden quedar simplement en això, en gestos: “ja n’hi ha prou de “boquilla” perquè és tot de “boquilla” i ara, en aquest moment, surts al balcó, mires al carrer i no veus ningú. Volem aquest món? No, no volem aquest món. Doncs hem de fer compatible aquest món en què ara a Barcelona el cel és blau i no negre (i no perquè estigui núvol sinó perquè hi ha menys contaminació) amb poder-nos guanyar tots la vida dignament”.
Amb aquests bons desitjos de cara al futur ens hem acomiadat de l’Honorable Senyora Teresa Jordà a qui agraïm sincerament que hagi volgut parlar amb nosaltres.
Esperem que la propera vegada que ens trobem, la major part d’aquests ja s’hagi fet realitat.
