L'estiu de l'era Covid ha convertit la zona del Segre Rialb en una destinació turística molt sol·licitada per passar-hi l'estiu atesa, justament, la seva minsa explotació turística. Els municipis ubicats a l'entorn del pantà de Rialb, el segon més gran de Catalunya i que enguany commemora el seu 20è aniversari, estan vivint un gran increment de demanda de nous visitants, la majoria no avesats al turisme rural i procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona, tot i que també de l'estranger.
La majoria són famílies, de vegades de dues i de tres generacions, que passaran junts part de l'estiu en cases rurals aïllades, antigues cases pairals rehabilitades, càmpings i hotels petits i mitjans. Les cases petites i mitjanes són les que han rebut més peticions atès que les demandes de turisme d'aquest estiu són per unitat familiar. Els visitants combinaran l'estada amb les activitats aquàtiques i esportives que s'ofereixen al pantà de Rialb.
L'estiu Covid, doncs, ha situat al mapa de forma definitiva aquesta zona del Prepirineu lleidatà com a destinació turística no massificada "d'un nou turisme sense presses i familiar i que busca anar al seu aire" explica la tècnica del Consorci Segre Rialb, Núria Solé. De fet, el producte turístic que ofereix aquesta zona està molt en concordança amb les noves tendències que es preveuen per al turisme d'aquest estiu, que prioritza la seguretat i combina la proximitat i la natura, la no massificació i el retorn cap a l'interior, buscant espais on s'hagi treballat bé les mesures de seguretat i amb bona relació qualitat-preu. Hi trobem, d'una banda, masies familiars recuperades fidelment d'acord amb l'arquitectura original i que compten amb l'antiga era, amb jardí i piscina; i, també, pobles petits, alguns de menys de 300 habitants.
A aquesta conjuntura s'hi afegeix el fet que el pantà de Rialb es troba pràcticament al seu punt màxim de capacitat d'aigua i, per tant, permet la pràctica d'esports aquàtics en tota la seva dimensió. Són cinc clubs esportius i empreses d'aventura les que ofereixen activitats lúdiques i esportives als visitants i promouen la pràctica d'esports com el piragüisme, l'open caiac, l'esquí-bob, el surf de vela i el surf de rem a les seves aigües tranquil·les. L'aigua és el gran atractiu de la zona Segre Rialb: d'una banda hi tenim el riu Segre (que de fet a la zona es troba embassat en dos pantans, el d'Oliana i el de Rialb); i, de l'altra, els seus afluents, el riu Rialb i la Ribera Salada.
La presidenta del Consorci valora molt positivament que la zona sigui pol d'atracció per a un turisme responsable i conscient "que valora un bany entre boscos de pins o que els nens juguin al carrer dels pobles. Creiem que qui se sent atret pel nostre territori busca aquell món que semblava perdut, lluny de les alertes del moment que vivim".
A la zona hi ha a l'abast mil places d'allotjaments repartides en una cinquantena d'establiments aptes per als amants d'un turisme sense presses i gens massificat.
El Consorci, que està treballant en la línia de consolidar aquesta zona com un territori d'estació nàutica d'interior, també es troba en tràmits per obtenir la marca Natura i Muntanya en Família.
La construcció del pantà de Rialb, amb uns objectius enfocats a la reserva d'aigua de boca, de regadiu, de prevenció d'incendis i de generació d'energia ha acabat derivant, gràcies a l'impuls del Consorci Segre Rialb, en un marc ideal per al desenvolupament de la pràctica d'esports aquàtics. L'ús recreatiu del pantà ha propiciat la pràctica de moltes activitats relacionades amb l'aigua i la natura com el caiac o el surf de rem, així com el barranquisme al riu Rialb, la iniciació a l'escalada, les caminades de resistència, pedalades, l'enduro o el motocròs.
D'altra banda, aquest conjunt de municipis és també una zona privilegiada per a la pesca, amb indrets singulars com els pantans de Rialb i Oliana, els vedats de Ponts i Oliana al riu Segre, i el riu Rialb, conegut pel seu subsòl blanquinós i les seves aigües transparents i netes, al paratge anomenat Forat del Buli.
Però a banda del patrimoni natural, també hi podem trobar un ric patrimoni cultural. I és que la zona compta amb vestigis de la prehistòria, així com monestirs romànics o museus de diferents temàtiques, des de l'antic nucli antic de Ponts, amb la col·legiata de Sant Pere, l'extens romànic de la Baronia de Rialb, el monestir romànic de Santa Maria de Gualter i Santa Maria de Palau, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional; així com el nou poble de Tiurana, inaugurat oficialment el 2007, després que el pantà de Rialb inundés l'antiga població l'any 1999, amb la singularitat que els caps de setmana és un poble d'ús exclusiu per a vianants. Això el fa d'especial interès per famílies amb nens. En direcció a Bassella hi trobarem el Museu de la Moto (amb vehicles de totes les èpoques), el nucli de la Clua, Sant Andreu del Castell a Oliana i la impressionant ermita de Castell-llebre "arrapada" a les roques.
El pantà de Rialb s'estén pel nord-est de la comarca de la Noguera (municipis de Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana) i per part de la comarca de l'Alt Urgell (Bassella, Peramola i Oliana). El pantà, que ocupa una superfície de 1.505 ha i té una capacitat de 402,8 hm³, es va construir entre els anys 1992 i 2000 però no va estar totalment operatiu fins a l'any 2009.
El Consorci Segre Rialb és l'organisme creat expressament el 2008 per coordinar la promoció turística i el desenvolupament econòmic dels municipis afectats pel pantà de Rialb. Els objectius del Consorci són fer valer el pantà de Rialb i el seu entorn natural i patrimonial, promoure econòmicament la zona i generar una activitat que ajudi a corregir l'economia dels municipis afectats pel pantà. Està format pels ajuntaments de la Baronia del Rialb, Bassella, Oliana, Peramola, Ponts i Tiurana, els Consells Comarcals de l'Alt Urgell i de la Noguera i la Diputació de Lleida.
