"ELS ESPAIS QUE HABITEM ENS MODELEN MÉS DEL QUE PENSEM"

La neuroarquitectura és la disciplina que estudia com els espais afecten el nostre cervell i, per tant, el nostre estat emocional i físic. A través de la neurociència, podem mesurar respostes fisiològiques davant d’un entorn determinat. Això ens permet dissenyar espais que promoguin el benestar, la concentració o la relaxació, segons les necessitats. No es tracta d’una nova arquitectura, sinó d’un enfocament que posa evidència científica a principis que l’arquitectura ja contemplava.

Sempre m’ha interessat l’impacte dels espais en les persones. La construcció ha evolucionat molt, però també ho han fet els materials i els processos industrials, amb efectes sobre la salut que sovint passen desapercebuts. Això em va portar a aprofundir en la bioconstrucció, que posa el focus en materials saludables, i en disciplines com el feng shui, que estudia la relació entre l’espai i l’harmonia. Quan vaig llegir 'El espejo del cerebro', de Nazareth Castellanos, vaig veure clar que la neurociència podia oferir una base científica a tot aquest coneixement.

Són fonamentals. Per exemple, tocar fusta amb els peus té un efecte neuromodulador que ajuda a reduir l’estrès i a equilibrar l’activitat cerebral. A més, el contacte amb materials naturals redueix la càrrega tòxica dels espais interiors. El problema és que, avui dia, molta de la fusta que trobem al mercat no és fusta massissa, sinó conglomerats amb formaldehid, un compost químic cancerigen present en mobles i revestiments. És essencial tenir en compte la qualitat dels materials, no només l’estètica.

La llum natural regula el ritme circadià, millora l’estat d’ànim i la productivitat. Quan passem moltes hores en espais amb llum artificial, especialment llum freda, es poden alterar els nostres cicles de son i vigília. L’orientació de l’habitatge també és clau: una casa ben orientada, amb accés a llum solar, té beneficis no només energètics, sinó també sobre la salut mental.

Hi ha petits canvis que poden tenir un gran impacte. Els colors, per exemple, afecten l’estat emocional: els tons verds i blaus són relaxants, mentre que els vermells i taronges activen el sistema nerviós. L’ordre també és essencial: un espai desorganitzat genera soroll visual i pot incrementar l’estrès. Finalment, la distribució dels mobles influeix en com percebem l’espai i com ens hi movem. Un bon disseny facilita el benestar i la funcionalitat.

La disposició dels elements en un espai determina com ens relacionem amb ell i amb els altres. Per exemple, una taula rodona fomenta la comunicació d’igual a igual, mentre que una taula allargada amb una presidència clara estructura una jerarquia. També s’ha estudiat com certs espais, per la seva geometria i proporcions, poden generar una sensació de calma similar a la meditació.

Hi ha una consciència creixent, però encara queda camí per recórrer. L’eficiència energètica s’ha prioritzat molt, però sovint s’ha deixat en segon pla la salut dels espais. Ara comencem a veure una tendència cap a una arquitectura més centrada en el benestar de les persones, amb més presència de natura, materials saludables i una millor gestió de la llum. La ciutat, l’habitatge i l’espai de treball són com capes que ens envolten: l’arquitectura ha de ser la nostra segona pell.

Escoltar l’espai. L’olor, el so, la llum i la temperatura ens diuen molt sobre el nostre entorn. Canviar la distribució dels mobles, incorporar materials naturals, afavorir la llum natural i mantenir un ordre conscient són passos senzills però efectius. I, sobretot, entendre que una casa no és un element estàtic: així com nosaltres evolucionem, els nostres espais també ho han de fer.

Gràcies a vosaltres! Ha estat un plaer.