Fes-ho bé, fes-ho saber! Això és el que fan la Mireia Tena i la Berta Palau (o la Berta Palau i la Mireia Tena, si us ho estimeu més), les dones que estan al capdavant del gabinet de comunicació extern, Comunicant Bona Premsa i que tenen com a lema aquesta frase que, pel que sembla, s’han aplicat a elles mateixes. I per què ho diem això?
En primer lloc, perquè ho fan bé. Ho corrobora el fet que des que es van establir com a gabinet de comunicació a la capital del Segrià, la seua trajectòria ha anat in crescendo, fins al punt que una de les seues darreres campanyes ha arribat a mitjans internacionals de gran renom com The Washington Post o The Guardian, entre altres.
I en segon lloc, perquè ho fan saber. Ho fan saber perquè aquesta és la seua feina: donar a conèixer, comunicar el seu saber fer però, sobretot, el dels seus clients i és que una de les tasques més gratificants del seu dia a dia és la de fer visible, la de fer aflorar aquell talent que tenim al territori; perquè si aquest talent no s’explica, si no es fa saber, és com si no existís i, com diu la Berta, “és just que se sàpiga”. Per això doncs, perquè és la seua feina, però també per la voluntat d’exercir un acte de responsabilitat i de justícia social, l’equip de Comunicant Bona Premsa treballa cada dia per ajudar emprenedors, entitats i institucions a explicar la seua història i fer-la arribar al major gruix d’audiència possible.
Avui entrevistem la Mireia i la Berta perquè ens expliquin, amb més detall, la seua aportació al territori a través de Comunicant Bona Premsa.
Quan els preguntem com es van conèixer ho recorden com si fos... ahir? O era abans d’ahir? No és estrany que no en recordin ben bé la data; la Berta i la Mireia, es van asseure un dia per treballar plegades i, des d’aquell precís moment, han estat tan atrafegades comunicant (fixeu-vos que el verb està conjugat en gerundi) bona premsa, que encara no han tingut temps d’aturar-se ni un moment i mirar el calendari per memoritzar la data en què es van conèixer.
El que sí que recorden, però (ara, ja, parlant seriosament) és el com: totes dues van coincidir en l’organització d’una espectacle que l’Orfeó Lleidatà havia de fer al teatre de la Llotja i tant l’una (la Berta, aleshores responsable de comunicació de l’Orfeó Lleidatà), com l’altra (la Mireia, en aquell moment responsable de màrqueting i comunicació del Teatre de la Llotja), de seguida es van adonar que professionalment es complementaven a la perfecció i que seria fantàstic que algun cop poguessin treballar juntes.
Per això, al cap d’un temps van fer un cop de cap i van decidir emprendre l’aventura de Comunicant Bona Premsa, a la qual ben aviat es va afegir la resta de l’equip: el David Rodríguez (que ja havia estat col·laborant anteriorment amb la Berta) i la Paula Felis.
Actualment, la Berta n’és la cap d’estratègia i la Mireia, la cap de projectes i coordinadora d’equips.
Si una cosa té clara l’equip de Comunicant Bona Premsa és la impossibilitat de generar un relat creïble que expliqui la història dels seus clients, si aquesta història no és de debò. Per tant, sí, el gabinet es dedica a generar bona premsa dels seus clients, és a dir, els ajuda a fer-se un bon nom, a adquirir una bona reputació, sempre i quan la seua història, la que els potencials clients els facin arribar, sigui certa, neixi del cor. Tal com diu la Mireia “bàsicament, és que ens costa molt treballar en una cosa que, de fet, no ens la creiem perquè l’altre no se la creu. I això ho veus, ho notes”.
I, de retruc, això és el que dona credibilitat al gabinet: el fet d’explicar històries de debò els dona una reputació que contribueix a que les seues campanyes arribin a llocs que, d’entrada, podrien semblar inimaginables, com ara els Estats Units. Estem parlant de la campanya referent a l'autocinema Resquitx de Golmés amb finalitat solidària, que es va organitzar en plena fase 2 del desconfinament. La Berta fins i tot s’emociona quan ens ho explica: “jo soc de Golmés i que The New York Times, The Washington Post i The Guardian, que tots aquests mitjans internacionals, parlin del meu poble, que té mil cinc-cents habitants... escolta, jo ja en tinc prou, m’enteneu? Jo ja podria plegar ara mateix. Ha sigut mot bonic”.
De fet, com diu la Mireia, simplement el que va passar és que el fotoperiodista responsable de la internacionalització d’aquesta notícia, el qual va rebre el missatge de Comunicant Bona Premsa, anunciant aquesta iniciativa “es va enamorar. Es va enamorar del que va veure, de la gent, de la senzillesa, dels esforços que hi estaven posant els qui ho van tirar endavant, que té molt mèrit perquè era molt aviat, i era tot molt nou per tothom”. En definitiva, es va quedar “enamorat del fet que hi hagi gent que decideixi fer aquestes coses”.
Històries com aquesta són les històries de veritat que a aquest equip els agrada explicar perquè són històries que neixen del cor i que, per aquest motiu, arriben al cor. Per això reconeixen que en casos com aquest entre elles i els seus clients s’estableix un procés d’enamorament. Com diu la Berta “és molt important treballar amb amor, no? [...] quan vas a fer alguna cosa que ha de transformar la teva feina o l’entorn i és una cosa bona per tu, ens ho hem de passar bé fent-ho junts. També forma part de l’ànima de l’empresa o de l’ànima d’aquest projecte”.
I és que, de fet, és difícil no enamorar-se de cap dels molts projectes gestats a les terres de Ponent. N’hi ha d’extraordinaris però, en alguns casos, ni els propis autors són conscients del valor d’allò que estan fent. Diu la Berta que “les terres de Lleida són terres on hi ha gent que fa coses molt ben fetes en tots els àmbits”. Precisament, ara, amb la campanya Tinc sort de tenir-te a prop per promoure el comerç de proximitat i la petita i mitjana empresa, que aquests dies ha engegat la Diputació de Lleida a través del patronat de Promoció Econòmica, ho estem veient encara més clar; possiblement, la situació que hem viscut aquests mesos com a conseqüència de la pandèmia, ens ha ajudat a valorar molt més tot el que tenim a prop i el fet de tenir-ho a prop.
Quan els demanem a la Mireia i la Berta que ens defineixin l’acció de comunicar, la Berta ens diu que “comunicar és existir” perquè, segons es desprèn de les seues paraules, la base de tota comunicació és el vincle que s’estableix entre les persones. Així és que, si no establim vincles, si no ens comuniquem, no som conscients de la nostra existència i per aquest motiu, simplement, no existim.
D’altra banda, la Mireia destaca el poder de la comunicació a l'hora de fer tangible una realitat que, si no s’arribés a explicar mai, costaria que arribés al seu grau màxim de materialització.
Partint d’aquestes definicions, doncs, constatem com n’és d’important el fet de comunicar i de transmetre per tal d’arribar a ser. Diu la Berta que el que elles fan “és ajudar aquestes persones a que construeixin el seu propi relat” per tal de generar connexions interpersonals i contribuir a que les unes s’enamorin del que fan les altres, “que si no hi ha amor del bo, el món no flueix”.
A més, l’equip de Comunicant fa una tasca de descoberta de talent, una tasca que consideren necessària per tal que al territori es generi un sentiment d’autoestima; i no només això sinó que també treballen per detectar quin és el valor afegit que aquella persona, empresa o marca aporta a la societat i la fa millor perquè tal com diu la Berta això “és just que se sàpiga”.
En definitiva, és important que nosaltres controlem al màxim la imatge que projectem de nosaltres mateixos perquè, afegeix la Berta, “si tu no dirigeixes la teva comunicació, la dirigiran els altres i emetran missatges que tu no controles”.
La comunicació és, en gran part, un procés creatiu si ens fixem en tot allò que fa referència tant a l’elaboració de relats i de continguts, com a la de missatges publicitaris; totes aquestes són les eines que a Comunicant empren per tal de mostrar la cara més òptima (i sempre certa, això sí) dels clients. Ara bé, aquí no tot es basa, només, en la creació; el gabinet també fa un seguiment exhaustiu de totes les campanyes que duu a terme de manera que, en acabar-les, es procedeix a l’elaboració d’un informe de cadascuna d’aquestes on es recull, en dades objectives, tot el volum d’informació generat a partir del seu llançament. Aquí, el David i la Paula hi tenen un paper força destacat.
Al gabinet de la Mireia i la Berta, totes aquestes tasques s’han continuat realitzant amb normalitat durant l’etapa de confinament viscuda per la pandèmia del coronavirus. Aquí no han parat de treballar sinó tot just al contrari; han tingut més feina que de costum. Diuen que, malgrat la desgràcia dels fets viscuts, han sabut treure’n la part positiva, com ho fan sempre.
Per això, aprofiten per anunciar-nos que, a partir d’ara, l'agència adopta el teletreball com a manera habitual de treballar ja que durant el confinament ha estat el seu mode de treball i han comprovat que els resulta molt més pràctic que la modalitat presencial i que, a més, els permet conciliar molt més bé la vida familiar amb la laboral; a banda d’això, consideren que és un acte de responsabilitat envers el medi ambient, ja que resulta molt més sostenible. La Mireia afegeix, a més, que el fet de contactar mitjançant videotrucada amb els seus clients els ha permès, fins i tot, reunir-se amb el conjunt total de membres de l’equip d’alguns projectes que ja fa temps que tenen engegats cosa que, en alguns casos, abans mai havien pogut fer.
De fet, avui en dia és indiferent des d’on es treballi sempre i quan es tingui un ordinador a mà i una bona connexió a Internet. “Nosaltres, al final, ja treballàvem abans per fora de Lleida, no només per Lleida sinó per fora i, per tant, ara continuarem fent el mateix; no canvia”, ens diu la Berta. A més, afegeix que “la gent ha canviat el xip i en realitat, de vegades, fins i tot poden estar més còmodes perquè estan a casa seva, explicant-nos les coses. Hi ha menys desgast i la gent s’ha adaptat i necessita comunicar més ara que abans”. Aquest és un altre dels canvis que han detectat al gabinet: l’increment de la necessitat de les empreses de fer-se presents a través de la comunicació, a tots els nivells.
Després de parlar amb la Mireia i la Berta, hem pogut constatar que la seua feina els apassiona. I “la relació amb les persones és el que més ens agrada”, reconeix la Mireia. Al llarg de l’entrevista s’ha fet ben palès.
Hem arribat a la conclusió, doncs, que aquesta és la base del secret de l’èxit de Comunicant Bona Premsa: el fet que els agradi relacionar-se amb les persones els facilita la capacitat de posar-se al seu lloc, d’entendre més bé allò que fan i aquesta comprensió i reconeixement de la feina (quan està ben feta i es fa amb el cor) és el que aconsegueix que se n’enamorin i que puguin explicar-ho al món de la manera més directa, efectiva i sincera possible. Això sí, ho fan sempre amb caràcter positiu i sempre, no cal dir-ho, comunicant bona premsa.
