"SENSE PAGESIA NO HI HA PAISATGE, I SENSE PAISATGE NO HI HA ECOTURISME" 

Molt bones! Doncs mira, Espais Naturals de Ponent neix el 2015 a partir d’una consulta popular que vam fer des de l’associació Leader Ponent, dins d’un programa més ampli que busca evitar el despoblament rural i potenciar el territori. Ens vam adonar que la Plana de Lleida té uns paisatges brutals, però sovint només se la coneix per l’agricultura. Ningú es planteja venir aquí a fer ecoturisme, com sí que passa amb el Pirineu o la Costa Brava. Així que vam decidir posar remei a aquesta situació creant una marca que uneix 20 espais naturals dins la Xarxa Natura 2000, amb la intenció de divulgar-los i, sobretot, fer que la gent els visqui.

El primer pas va ser crear una web, www.espaisnaturalsdeponent.cat, perquè la gent pogués descobrir els llocs i planificar visites. Però el gran canvi ha vingut amb el programa d’activitats. Organitzem entre 30 i 50 activitats anuals perquè la gent experimenti aquests espais d’una manera especial. Inicialment fèiem coses més clàssiques, com sortides de flora i fauna, però vam veure que, per arribar a més públics, havíem de ser creatius.

Ara mateix tenim de tot! Seguim fent activitats naturalístiques, però també ens hem obert a la cultura i a l’esport de baix impacte. Hem organitzat concerts enmig de la natura, obres de teatre familiars, bicicletades elèctriques i sessions de ioga en plena Plana. També fem activitats lligades al patrimoni arquitectònic, com tallers sobre la pedra seca o la tàpia, materials típics d’aquí.

L’objectiu principal és que la gent del territori es faci seu aquest paisatge. Hi ha una mancança d’autoestima territorial que fa que sovint ens sembli que tot el bo passa a fora. Però la realitat és que la Plana de Lleida té una autenticitat brutal. És veritat que també ens interessa que ens descobreixin des de fora, però si aconseguim que els d’aquí valorin més el seu entorn, ja ens donarem per satisfets.

Això ve d’una reflexió molt senzilla: què té Ponent que sigui espectacular i que passa cada dia? La posta de sol. Aquí tenim uns cels increïbles, i si no hi ha boira, cada vespre és un espectacle. Així que vam decidir crear bancs ubicats en llocs estratègics dins dels espais naturals, perquè la gent pugui seure i gaudir del moment. Però no volíem posar un banc qualsevol, així que els hem fet amb materials autòctons: pedra seca, fusta i tàpia. Ara mateix en tenim dos: un a Mas de Melons, al Segrià, i un altre a Castellserà, a la Serra de Bellmunt-Almenara. La ubicació del segon és molt especial perquè està just a la línia entre la zona de reg i la de secà, creant un contrast espectacular. Si hi vas en un dia clar, la posta de sol és una autèntica meravella.

Sí! Amb Torrons Fèlix d’Agramunt hem creat el torró de pedra seca. Quan l’obres, sembla un mur fet amb petites pedres, però en realitat són trossets de torró de praliné de xocolata. A més, porta un QR que et porta a una exposició sobre la pedra seca, que és patrimoni de la UNESCO. Ens agrada trobar maneres originals de divulgar la història i la cultura del territori!

Sí, i és preocupant. La realitat és que aquests espais naturals no són parcs nacionals tancats, sinó zones en què pagesia i conservació han de conviure. I aquí hi ha tensions. Fa vint anys es van crear les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), però sense una bona comunicació amb els pagesos, que són qui realment cuiden aquest territori. El problema és que si no trobem solucions creatives perquè conservació i pagesia vagin de la mà, ens polaritzem. I quan això passa, surten conflictes com els sabotatges a torres de cria d’aus, que vam patir fa poc. Però cal trobar l’equilibri, perquè sense pagesia no hi ha paisatge, i sense paisatge no hi ha ecoturisme.

Doncs mira, no me n’havia adonat fins que m’ho heu dit! Però sí que ens ho hauríem de plantejar. La veritat és que estem creixent molt. Ara, a part de les activitats i el programa per escoles, també estem treballant en la conservació i gestió d’espais naturals. Portem un projecte als secans de Belianes-Preixana, i ens han confiat un projecte d’informació ambiental per als secans de Lleida, que en extensió equivaldria al segon parc natural més gran de Catalunya. Així que tenim molta feina per davant.

No patiu per això. Jo esmorzo fort!