TikTok A LA TELE SENSE PERDRE L'ACCENT

Bé, jo sempre he dit que soc creadora de contingut, perquè és el que faig diàriament, però també m’estic traient la carrera en Periodisme i Comunicació Audiovisual i m’agradaria considerar-me comunicadora. Al final, el que faig és comunicar, ja sigui amb humor, amb divulgació o amb reivindicació. Intento que, a més d’entretindre, pugui trencar alguns estereotips sobre els lleidatans.

Doncs va començar a TikTok fa uns dos anys, però en realitat sempre m’ha agradat comunicar i gravar vídeos. De petita ja agafava el mòbil i feia vídeos parlant sola, m’encantava! Això de TikTok al principi ho feia sense cap mena d’objectiu, simplement per passar-m’ho bé. De sobte, un dia vaig fer un vídeo parlant sobre Lleida i, sense cap tipus de pretensió de reivindicar res, es va convertir en un contingut molt compartit. Molta gent em donava les gràcies.

L’humor és essencial! Jo sempre he pensat que la millor manera d’arribar a la gent i fer-los reflexionar és a través del riure. Ens podem riure de nosaltres mateixos, de la nostra manera de parlar, dels nostres costums, sempre que sigui des del respecte. Crec que riure'ns dels nostres estereotips ens ajuda a desmuntar-los. Vaig fer un vídeo sobre com ens veuen des de fora, exagerant allò del carnet de tractor i que a Lleida tots tenim un tractor aparcat davant de casa i un diploma en agricultura i ramaderia. A través de l’humor intento trencar aquests tòpics que no defineixen realment Lleida ni la seva gent.

Al principi no ho vaig fer expressament, simplement parlava com parlo a la vida real. Però clar, la gent no està acostumada a escoltar el lleidatà a la televisió o a les xarxes i això va cridar molt l’atenció. Hi ha paraules molt pròpies de Lleida, com padrí per referir-se a l’avi, o popes per parlar del pit, que molta gent de fora no coneix i que jo he utilitzat tota la vida. O kets! Pensava que tothom sabia què eren els kets... i no! Això em va fer veure que era necessari visibilitzar la diversitat d’accents. Hi ha molts accents i tots són igual de vàlids i bonics!

Jo crec que depèn de la persona. Hi ha gent que estima Lleida i la defensa, però també hi ha molta gent que diu "aquí no tenim res" i no valora el que té. Crec que hi ha una manca d’autoestima cultural que s’ha anat transmetent durant anys. Si no ens ho creiem nosaltres, qui s’ho creurà? Hem d’entendre que som nosaltres mateixos els que hem de fer valdre el nostre territori, la nostra manera de parlar i la nostra cultura. Crec que hem de reivindicar-nos més, fer-nos veure i deixar de pensar que sempre estem a l’ombra de Barcelona. Per això, m’agrada crear contingut que ajudi a canviar aquesta percepció i a fomentar aquest orgull de ser de Lleida.

Tinc 20 anys i encara estic descobrint el meu camí. De moment, continuaré creant contingut, perquè m’encanta i em permet connectar amb molta gent. Però el meu somni és treballar com a periodista i comunicadora, i ja he començat a fer algunes col·laboracions a televisió. També m’agradaria explorar nous formats i trobar maneres creatives de seguir fent el que faig.

Sí! Col·laboro amb 3Cat, concretament al programa "Random" del Super3. Faig una secció molt divertida on porto coses que he vist a internet i comprovem si són veritat. És un programa infantil, però m’ho passo genial!

No ho sé! De moment, les gaudeixo i m’aporten molt, però tinc clar que la meva prioritat són els estudis. Vull acabar la carrera i treballar en comunicació, sigui en ràdio, televisió o altres mitjans. Això sí, sempre amb el meu accent.

Moltíssimes gràcies a vosaltres! Un plaer! 😊