Baldufejar al llarg de la vida. D'això es tracta, d'anar giravoltant, a poder ser en forma d'espiral per poder créixer en cada cabriola.
L'aubesana Cèlia Clua és una acròbata de les cabussetes. Ja fa temps que no es mareja i això que, de voltes i giratombs, no n'ha parat de fer.
Va estudiar infermeria per vocació i la carrera es va quedar aparcada perquè es va casar i va tenir una criatura, però, en divorciar-se, i quan la criatura es va fer mossa, va estudiar un màster de medicina tropical a Barcelona amb la il·lusió d'anar-se'n a l'Àfrica, però, canvi de rumb, aquest màster la duu a Guatemala.
La Cèlia, que en aquell moment té una bugaderia a Lleida, deixa el negoci durant uns mesos a càrrec de la sòcia, es ven el cotxe i amb el recull se'n va com a voluntària a una ONG que formava llevadores a Guatemala. A l'arribada a Huehuetenango de seguida s'adona que no pot ensenyar massa cosa a les llevadores si no és a base de dibuixos perquè no saben ni llegir ni escriure.
Les nenes del poble tampoc no sabien de lletra, no van a l'escola. Si les famílies es poden permetre pagar el cost dels estudis prioritzen els fills nois.
L'albesana descobreix que Huehuetenango és una de les regions amb més analfabetisme del país i en un gir inesperat del seu camí, la Cèlia esdevé la força motriu d'Ixmucané www.ixmucane.org, una ONG que finança un centre educatiu per a noies i beca altres per continuar els seus estudis.
Primer lloga una petita casa on acull noies dels pobles veïns perquè puguin estudiar. La casa es va transformar en un internat i, amb uns diners heretats, adquireixen un edifici que van reformant. Ixmucané, a més de proporcionar allotjament, ofereix classes de reforç i tallers de sexualitat, planificació familiar i autoestima.
L'objectiu inicial era que aprenguessin a llegir i escriure, però per a la Cèlia no va ser suficient.
Avui, les noies, algunes ja dones joves, s'han convertit en professionals, com ara mestres o infermeres, per reforçar les seves comunitats.
Amb més de 600 noies graduades, la Cèlia destaca amb orgull els èxits individuals, com el cas d'una noia que, després de graduar-se, té la seva pròpia casa i terrenys. Finançada amb un pressupost anual de 80.000 euros, la sostenibilitat d'Ixmucané prové d'ingressos generats pel mateix internat, les habilitats culinàries de Cèlia i contribucions d'ajuntaments, socis i activitats solidàries com el tradicional sopar i ara vermut solidari d'Albesa que fa cada any pels volts de Nadal.
Amb una actitud de vida allunyada de l'anhel econòmic, proclama que la seva felicitat és el seu benefici. Amb un to divertit i una dedicació apassionada, Cèlia Clua i Ixmucané demostra que salvar el món pot ser una aventura alegre.
Amb els diners que van recaptar del primer sopar solidari a Albesa, que va consistir a cuinar llonganisses i botifarres que van fer amb el mandongo d'un porc que li van regalar Piensos del Segre, va poder comprar una rentadora.
Han passat més de vint anys d'aquell primer viatge a Guatemala i d'aquell primer sopar solidari amb el mangongo...
Ara ja està jubilada i continua giravoltant, amunt i avall, entre Guatemala i Albesa.
Cèlia Clua neix a Albesa el 26 de maig de 1956 a cal Mofill i és la petita de tres germanes. Al cap de dotze anys marxa a estudiar el Batxillerat a Reus i torna a Lleida a fer el C.O.U.
Es casa molt jove, li faltava un mes per a fer els vint-i-un. L'any 1986 es divorcia. Durant els anys de matrimoni treballa amb el marit en els negocis familiars i un cop divorciada munta una bugaderia "La Bombolla" a Reus amb la seva amiga i sòcia Lluïsa.
L'any 1999 amb la inquietud de seguir els estudis, la Cèlia fa el Màster de Medicina Tropical a l'Hospital del Mar a Barcelona les pràctiques les fa a Thies al Senegal.
L'abril del 2000 viatja a Guatemala i s'hi està quatre mesos per a treballar com a voluntària per formar llevadores. En veure que les dones no sabien ni llegir ni escriure, al novembre del mateix any lloga una caseta a Huehuetenango i neix Ixmucané. El 2001 estudien vint-i-sis noies, alguna d'elles internes.
El juliol de 2002 Ixmucané ja té personalitat jurídica pròpia i es constitueix com associació.
Avui, Ixmucané és una associació consolidada, amb un patrimoni important i amb socis i sòcies i molta gent a Guatemala que la recolza.
La Cèlia Clua assenyala que tot plegat no hagués estat possible sense el suport de molta gent de casa nostra, d'Albesa, Lleida i Reus... i de Zamora, Córdoba i d'altres llocs d'Espanya i Europa, a més, posa de relleu que sense el Doctor Christian Fish i la seva esposa Virgínia, no haguessin arribat on ho han fet, perquè aquesta família, amb la seva donació, van marcar un abans i un després d'Ixmucané.
