Manuel de Pedrolo (1918–1990) és un dels escriptors més coneguts i prolífics nascuts a L’Oest. Nascut al castell de l’Aranyó, va passar tota la seva infantesa i joventut a Tàrrega, on ara s’ha posat en marxa una Ruta que consta de dotze plafons instal•lats en ubicacions de la capital de l’Urgell que guarden un vincle amb la vida i l’obra de Pedrolo.
La Ruta Pedrolo de Tàrrega neix a partir d’una selecció de fragments de la literatura “pedroliana” realitzada per l’estudiós Xavier García i publicada al llibre-caixa titulat Tàrrega, ciutat del Mecanoscrit. Pedrolo: pas a pas, mot a mot (2018). La iniciativa, impulsada pel consistori targarí amb suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vol fer visible el lligam de l’autor nascut a l’Aranyó vers Tàrrega, on va residir durant part de la seva vida.
Els dotze plafons que conformen l’itinerari sumen 23 cites de passatges literaris que són referències explícites a localitzacions del municipi de Tàrrega. Dins de la Ruta Pedrolo s’ha inclòs l’Itinerari del Mecanoscrit, identificat amb tipografia i color diferent, i amb al•lusions implícites a la ciutat de la novel•la, Benaura, identificada com Tàrrega. A més, les imatges que il•lustren l’itinerari són fotografies de les ubicacions esmentades que corresponen a l’època del literat.
Els dotze punts senyalitzats són: la plaça Major, la plaça del Pare Carles Perelló, la travessia del Forn amb el carrer d’Agoders, el carrer del Carme, l’avinguda del Raval del Carme, la plaça del Carme (Pati), l’Ateneu, la plaça de les Nacions sense Estat, la cruïlla dels carrers del Talladell i Joan Maragall, la plaça de l’Hort del Barceloní, el carrer de la Vilanova i el carrer Major. És previst que la Ruta Pedrolo s’ampliï amb més indrets referenciats per l'autor de Totes les bèsties de càrrega, Cruma o Homes i No entre altres.
«Una llarga passejada per Sant Eloi. La meva dona, la meva filla jo. És dissabte a la tarda i hi ha ben poca gent. Circula una marinada forta que ho escombra tot, però a la mateixa esplanada de dalt, la més ventejada, hi ha racons en els quals els arbres l'aturen, i ací fa de bon seure una estona. Ens aturem a la granja, distrets encisats per mitja dotzena d'oques menudes, de pocs dies probablement, que estrenen l'aigua i hi neden tan destra- ment. Hi ha també paons, però no volen pas fer la roda. En baixar, al Pati fan sardanes, com cada dissabte al vespre, em diuen. Les taules de l'orxateria són plenes.>>
<<Passo per la plaça que ara em sembla que se'n diu del Pare Perelló, i no he oblidat pas que aleshores era el nostre "pati" d'esbarjo, on dia darrere dia ens fèiem un tip de pilota. Davant s'alçava el convent de les monges, on estudiaven tantes nenes amb les quals poc se'ns permetia cap contacte. No vol dir que nosaltres no provéssim d'establir-lo. A una d'aquestes nenes, interna, vaig escriure la meva primera "carteta" clandestina.>>
<<Els bancs del Pati són plens quan a quarts d'una m'hi assec a fumar un "puret" i a llegir el diari. Els grups es renoven al meu entorn, conversen en veu alta, cridanera, i no puc evitar de sentir-los. Tots parlen de propietats, de compres i vendes, de malalties. Ni una sola paraula que sobrepassi els temes d'un interès immediat. I només una conversa una mica diferent: la de tres dones que en veu més baixa, i per això me'n perdo una bona part, discuteixen la roba interior d'una núvia, si no ho he entès malament, parenta d'una d'elles. Són realment joves i, de tant en tant, es permeten unes rialletes trapelles... Sota del passeig hi ha la doble renglera de parades dels "marxants" que segueixen els mercats, però ja és tard i alguns comencen a desmun- tar els tendals que els protegeixen del sol i a desar les mercaderies que van desapareixent en la panxa de les furgonetes. Roba, saba- tes, atuells domèstics. La fruita i la verdura es concentren al carrer d'Agoders, per on, en tornar a casa, baixo entre les sobres.>>
(Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990,
Barcelona, Edicions 62, 1991, p. 188, <<Biografies i Memòries>> 14)
«Cal enfilar després un corriol que s'escapa entre tàpies. Pel costat hi corre un rec. Mostra el seu fons ple de palets, badalla de set perquè, com el riu, fa anys que no ha vist una gota d'aigua. A banda i banda s'afileren els horts. Una llarga perspectiva de tàpies des- curades amb amenaça d'enderroc. Sembla un paisatge romàntic. Per cobrir les esquerdes sempre hi ha un arbre, una enfilada mare-sel- va, un arbust qualsevol.
>>El camí és galdós, com totes les coses co- munals. És potser per adornar-lo que aquesta gent dels horts hi llença encara les herbes inaprofitables, les plantes seques, tot el que dins dels tancats fa nosa. [...]
>>Han arribat. El pare obre la porta... A l'en- trada hi ha una placeta. Uns suports de ferro aguanten la parra de raïm blanc i una cortina de mare-selva. En un costat, un saüc allar- ga les rames. Els raïms pengen del sostre, a l'abats de la mà.>>
(Infant dels grans, Barcelona, Comanegra, 2018, p. 98-99)
El seguiment de la Ruta Pedrolo, que s’acompanya d’un fulletó informatiu, es pot fer en l’ordre convenient per al visitant, ja que no respon a cap seqüència ni temàtica ni cronològica. Tot i això, la Regidoria de Cultura organitzarà una visita guiada el primer dissabte de mes (segons demanda) amb aforament limitat i de franc els sis primers mesos (d'abril a octubre) amb inscripció prèvia obligatòria a la Botiga del Museu (c. Major 11) o al 973 31 29 60. També s’oferiran visites per a centres educatius de secundària els dimecres, dijous o divendres del curs escolar amb reserva prèvia al 973 310 731. En aquest sentit, el consistori treballa en l’elaboració d’una guia pedagògica. Més informació al web culturatarrega.cat/rutapedrolo.
Manuel de Pedrolo (1918, L'Aranyó– 1990, Barcelona) va ser un dels escriptors més prolífics en llengua catalana i que, a més, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa (amb més de 70 títols), teatre, periodisme, assaig... Tots li servien per explicar el seu pensament i per recrear nous móns, que o bé retrataven una societat complexa i reprimida — políticament, sexualment, socialment—, o n'imaginaven una de nova amb unes altres possibilitats, sobretot d'alliberament, personal o col•lectiu.
Entre 1963 i 1970 va dirigir la col•lecció de novel•la policíaca «La Cua de Palla». La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del gènere “negre” a la ciència-ficció, la novel•la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància. Acabada la guerra civil, a la qual va participar a les files republicanes, va haver d’anar a fer el servei militar a Valladolid. Després d’aquesta etapa al 1946, a Barcelona, Pedrolo desenvolupa diferents oficis per sobreviure (fruiter, agent d’assegurances, publicista, agent d’informació comercial, investigador privat). Finalment, però, va aconseguir treballar dins l’àmbit editorial com traductor, lector d’originals, corrector de textos i assessor literari.
L’any 1979 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell (1954), el Premi Víctor Català (1956), el Premi Sant Jordi (1962) i el Premi Prudenci Bertrana (1968).
