La població del Soleràs, a les Garrigues, està situat a uns 30 km del que en el seu moment va ser el front de l'Ebre i a 40 km del front del Segre. Això va fer que es convertís en un punt estratègic per a l'exèrcit republicà. De fet, entre els mesos de juliol i novembre del 1938, hi van instal•lar dos hospitals en edificis del poble i un equip quirúrgic mòbil que atenien als soldats ferits als dos fronts. No tothom sobrevivia, però, i les víctimes mortals, tant les resultants del bombardeig que hi va haver al poble, com les que no sobrevivien a les ferides al front, s'enterraven al cementiri vell, que en aquell temps no s'utilitzava.
Al desembre del 38 va començar la batalla de les Garrigues i el Soleràs va ser bombardejat per l'exèrcit franquista i ocupat. El gener del 1939 la zona va caure en mans de l'exèrcit nacional, que va aprofitar l'espai per enterrar-hi també els seus soldats morts a la Batalla de les Garrigues.
Ara el Soleràs recupera la fossa comuna de la Guerra Civil com a reclam turístic amb l'objectiu de convertir-lo en un espai de record de què suposa una guerra. L'adequació s'ha centrat en la neteja de l'entorn, la consolidació d'un mur existent, la construcció d'un nou mur de recalç i la col•locació d'un passamà de guia. A més, també s'han col•locat dos plafons explicatius amb una breu explicació per al visitant. Per tal que es puguin distingir les fosses de la resta, a l'interior del recinte s'ha posat una capa de sauló.
L'obra ha estat cofinançada per la Diputació de Lleida, l'Ajuntament del Soleràs i fons FEDER dins del projecte 'Paisatges de Ponent' del Patronat de Promoció Econòmica amb un import de 24.670,67 €.
L'octubre de 2017 la Generalitat de Catalunya va començar l'excavació de 8 rases de l'antic cementiri del Soleràs. Hi van recuperar els cossos de 127 individus complets i 19 amputacions d'extremitats. A més hi van trobar evidències de tractaments mèdics com ara immobilitzacions amb guix, ús de fèrules de Kramer, tubs de drenatge, fils de sutura... Algunes d'aquestes víctimes han pogut ser identificades gràcies als encreuaments de dades del Programa d'Identificació Genètica. És el cas dels soldats republicans Sabatés, Tomàs Verdaguer Roqué i Josep Moles Espelt; el soldat rebel Modesto Sualdea García, i dels veïns del Soleràs morts en un bombardeig el 1938, Leandro Preixens Torrebadella, Ramon Jové Piñol i Maria Teresa Mir Sarlé.
En aquests moments a la fossa del Soleràs hi han recuperat les restes de 146 persones.
