La situació viscuda durant tots aquests mesos de pandèmia ens ha ajudat a valorar molt més els racons i indrets amb encant que tenim ben a prop de casa i que, curiosament, fins ara eren desconeguts per gran part de nosaltres.
Les de L'Oest n'hem descobert uns quants que volem compartir amb vosaltres.
Per això, sigueu o no de les terres de Lleida, us proposem fer una ruta per 10 indrets de L'Oest. Us garantim que us agradaran i que no haureu de pagar res per accedir a qualsevol d'ells!
Els coneixeu tots?
Un dels racons amb més encant de la Segarra és sens dubte Montfalcó Murallat, una vila closa medieval on es respira història per cada racó. Es tracta d'un petit poble del segle XI situat al capdamunt d'un turó. Segurament és un dels millors exemples de vila closa que hi ha a Catalunya.
Per arribar-hi, us haureu d'enfilar per la carretera que us hi conduirà des de les Oluges i deixar el cotxe al pàrquing habilitat que hi ha fora de la vila. Si hi aneu a finals d’hivern o a la primavera, des d'allí podreu veure un paisatge que us recordarà, inevitablement, la Toscana italiana. Per poder-ne gaudir en 360 graus us recomanem que, abans o després d'entrar a la vila, la rodegeu per fora en una passejada que us resultarà molt agradable.
L'entrada a la vila no té pèrdua ja que només n'hi ha una: una doble porta d'arcs de mig punt adovellats situada al peu d'una muralla de vuit metres d'alçada. Un cop dins, trobareu una plaça de la qual surten els dos carrers principals que té el poble: el de la dreta us durà a l'església i l'altre fa el tomb a la muralla, passant per trams totalment porxats. Fixeu-vos que a la façana de cadascuna de les quinze cases que té la vila, hi ha una placa amb el nom pel qual es coneixen. En aquesta plaça hi trobareu les restes de la cisterna comunitària que recollia les aigües de pluja de les teulades del poble i que, encara ara, serveix per abastir-lo. Feu tot el tomb i en un racó hi trobareu l'antic forn de pa comunitari, que reconeixereu fàcilment.
Exploreu fins a l'últim racó del poble; és un viatge en el temps!
Trobaràs més informació sobre Montfacó Murallat AQUÍ.
Que la comarca de la Noguera té infinitat de racons dignes de les millors fotografies, no és cap secret. Avui us en descobrim un que té un especial encant, per la seva ubicació però també per tota la història que amaguen les seves parets. Ens referim a la Baronia de Sant Oïsme.
Aquesta petita població és en un punt estratègic de la serra del Montsec, situat just damunt del pantà de Camarasa i enfilat damunt d'unes roques amb la torre del castell presidint tot el paisatge i on podreu pujar lliurement. Per accedir-hi haureu de buscar el carreró porxat i de pedra que us deixarà a les portes del castell del qual, només algunes parets es mantenen dempeus. El camí passa just per damunt del pantà.
Si des d'aquí les vistes són espectaculars, imagineu les que trobareu al capdamunt de la torre cilíndrica de 14 metres d'alçada. A dins hi trobareu una escala metàl·lica que us permetrà pujar fins a dalt de tot.
Tant la torre com alguns dels murs que es poden observar estan datats del segle XI.
Una de les peculiaritats d'aquesta torre és que està construïda damunt d'una roca.
Un dels elements que cal destacar del conjunt històric de la Baronia de Sant Oïsme és l'església de Sant Bartomeu, antiga capella del castell, també d'època romànica. Formada per una sola nau amb volta de canó, té un acabat de tres absis semicirculars. L'edifici està coronat per un campanar quadrat datat del segle XII.
Trobaràs més informació sobre la Baronia de Sant Oïsme AQUÍ.
A la plana de Lleida l'aigua és un bé escàs, potser per això es creen espais tan bonics en llocs on baixa l'aigua, com ara les banquetes del Canal d'Urgell o els salts d'aigua que s'hi genera. En aquest cas, farem parada al Salt del Duran. A la tercera sèquia de la canalització (que tot i que pertany al terme municipal de Golmés, és a pocs quilòmetres de Vilanova de Bellpuig) hi ha aquesta construcció que genera un salt d'aigua de quatre metres i mig.
Durant molts anys, la força d'aquest salt va nodrir d'electricitat la paperera La Forestal d'Urgell, una important empresa de la zona que va cessar l'activitat l'any 1980. L'origen del salt, però, és anterior; concretament, de finals del segle XIX quan la família de Josep Duran Ventosa va posar en funcionament la Farinera Duran que necessitava alimentar-se precisament d'un salt d'aigua.
Just al costat del salt queda una zona enclotada, envoltada de plataners, on trobareu la font d'aigua potable del Salt del Duran i una zona de lleure on, fins i tot, podeu fer-hi un pícnic. Allí mateix també hi ha la casa de la maquinària on hi havia hagut l'alternador que produïa l'electricitat. I una mica més enllà, al peu del canal, hi ha la casa de la família Duran que s'encarregava del salt.
El Salt del Duran i els camins que conformen les banquetes del canal d'Urgell són una perfecta excusa per fer una excursió, ja sigui caminant o en bicicleta. De fet, s'hi ha organitzat caminades com la Marxa de la boira o la Caminada a la llum de la lluna.
Si us animeu a fer una bona passejada per arribar a la zona del Salt, hi ha una ruta senyalitzada que segueix un tram de la sèquia tercera del Canal d'Urgell. Surt des de la Casa Canal de la Comunitat de Regants, un edifici del segle XIX que acull les oficines del Canal així com l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell. Seguint la sèquia tercera del canal, a l'ombra dels plataners que hi ha plantats a la seva banqueta durant bona part del recorregut, al cap d'uns 5 quilòmetres arribareu al Salt del Duran.
Trobaràs més informació sobre el Salt del Duran AQUÍ.
Ara us convidem a passejar pel pulmó verd de Tàrrega, el parc de Sant Eloi. Es tracta d'un espai de 17 hectàrees obert al públic on s'hi poden fer llargues passejades per nombrosos camins, a vegades laberíntics, envoltats d'arbres.
El parc de Sant Eloi està situat al cim de la serra (418m) on el 1248 es va fundar l'ermita dedicada a aquest sant, i des d'on es pot veure tota la ciutat i bona part de la plana d'Urgell.
A principis del segle XX, el parc era una serra erma. El 1913 l'Associació Amics de l'Arbre, que encara ara té cura del parc, en va promoure la creació plantant-hi arbres com el pi blanc i més tard el pi pinyoner, l'alzina i el roure, que delimiten places, fonts i monuments, elements que atorguen al parc un bellesa clàssica. Avui en dia s'hi pot comptar fins a una setantena de varietats d'arbres i arbusts. Als anys vuitanta del segle passat s'hi van incorporar estris agrícoles i industrials.
Nosaltres us proposem que deixeu el cotxe al peu del parc, just passada la via del tren, i que hi accediu per l'entrada principal. La pujada del roserar (anomenada així perquè al mig hi ha desenes de rosers) us durà fins a la Font del Congrés, element que commemora l'origen del parc. El 1910 es va celebrar a Tàrrega el XIIIè Congrés Agrícola Català-Balear. I com a testimoni d'aquest fet es va construir la font que, tres anys més tard, donà pas a la construcció del parc.
Un cop aquí, us recomanem que us deixeu perdre pels camins i caminets que anireu trobant i que us conduiran a diferents places, fonts i monuments.
Concretament, a les places, hi podreu gaudir d'estones de descans o lectura. Hi trobareu la plaça de les Alzines, la del Mestre Güell, la de la Sardana, la de la Mare de Déu de Montserrat i, també, el passeig de Josep Castellana i Sangrà.
Trobaràs més informació sobre Sant Eloi AQUÍ.
El riu Noguera Ribagorçana desemboca al riu Segre al seu pas per Corbins. I és aquí on es troba la Serreta; concretament, al camí del pla de la Portella que uneix aquesta població amb Corbins.
Aquest espai el van començar a utilitzar els anys 2008 i 2009 alguns joves com a zona de joc per baixar amb les bicicletes a través d'antics corriols ja existents que, poc a poc, aquest jovent va anar recuperant juntament amb altres sendes de la zona. Actualment són els membres de l'Associació Esportiva la Serreta de Corbins qui se n'encarrega.
Així doncs, allò que va començar com un joc ha acabat proporcionant als veïns de Corbins i d'altres indrets propers un esplèndid espai que, a hores d'ara, és un reclam per als amants de l'esport i de la natura.
El fet que s'hagi recuperat l'espai de la Serreta ha permès disposar a la població de Corbins de força quilòmetres de rutes transitables tant a peu com en bicicleta. Actualment tenen comptabilitzats uns 15 quilòmetres de senders i, fins i tot, hi ha la possibilitat de fer tota la volta a les diferents trialeres i corriols. En aquest cas aproximadament podríem fer uns 24 quilòmetres amb un desnivell d'uns 550 metres.
Per tal d'accedir a la zona s'ha de fer des del Parc del riu de Corbins, on hi ha la bassa dels ànecs, el camp de futbol i on es fan moltes activitats a través del Grup d'Acció Local Noguera-Segrià Nord (en el marc dels programes LEADER) pel fet de ser un espai natural. Un cop allí, tenim dues possibilitats: d'una banda, accedir fins a l'aiguabarreig del riu Noguera Ribagorçana i el Segre i l'altra opció és anar fins a l'Assut que és a 3 quilòmetres i que és la captació d'aigua emprada per regar tota l'extensió de terrenys cultivats que hi ha al pla de la Portella.
Trobaràs més informació sobre La Serreta AQUÍ.
Hi ha indrets que a primera vista poden pasar desapercebuts, però quan hi pares a respirar i et fixes en el detalls, t’adones que tenen tots els ingredients per fer-hi una bona estada. Aquest és el cas de moltes poblacions de L’Oest, com estem veient. Ens fixem, ara, en Fulleda ja que, recentment, ha posat en marxa el web www.fulledaturismeactiu.cat on s'aglutinen tots els atractius turístics de la població: des de 500 quilòmetres de rutes per poder fer a peu o en bicicleta fins a diverses propostes de llocs on menjar o dormir.
Val a dir que Fulleda es troba en un enclavament tan singular com desconegut. És a la comarca de les Garrigues, una zona de secà on trobarem conreus de cereals, vinyes, oliveres i ametllers però també frondosos boscos mediterranis.
L’Ajuntament de Fulleda, amb la col·laboració de Boira Experience, ha posat en marxa Fulleda Turisme Actiu, un projecte destinat a fer conèixer els actius naturals, paisatgístics, culturals i patrimonials de la població i el terme municipal en general.
Per tal que l'oferta d'activitats sigui apta per a tots els públics, Fulleda Turisme Actiu proposa rutes per a passejar a peu, per a fer senderisme i, també, rutes de trail i de BTT organitzades en diferents nivells; així doncs, podem trobar des de passejades amb poc més de 100 metres de desnivell acumulat per a tots aquells que vulguin descobrir el municipi tranquil·lament, fins a les anomenades Rutes Heroiques, que sumen més de 1.500 metres de desnivell positiu acumulat i que estan pensades per als més aventurers.
Mitjançant aquestes rutes es convida, doncs, a tot aquell que ho vulgui, a recórrer tot el municipi arribant, fins i tot, a poblacions veïnes com ara Tarrés, Vinaixa o l’Espluga Calba.
Fulleda és un d’aquells pobles ideals per veure com passa el temps, per sentir el seu batec slow, per atresorar tardes d’estiu, vespres de marinada i passejades interminables.
El municipi de Fulleda es troba a l’extrem est de la comarca de les Garrigues (a la Segarra històrica), a 580 metres d'altitud i és fronterer amb la Conca de Barberà. Té poc més d’un centenar d’habitants que es passegen per carrerons mediavals envoltats de cases de pedra, algunes dignes d’admirar com les cases pairals de cal Margendom o ca l’Aguiló.
No us podeu perdre tampoc la visita a l’església parroquial de Santa Maria que data de principis del s. XIV. És d’estil romànic tardà de transició al gòtic.
Trobaràs més informació sobre Fulleda AQUÍ.
De ben segur que heu sentit a parlar molts cops de l’escriptor Manuel de Pedrolo (1918-1990) i gairebé segur que n’heu llegit alguna de les seves obres, possiblement la més coneguda, El mecanoscrit del segon origen. El que potser no sabeu és que tot i que va passar bona part de la infància i la joventut a Tàrrega, Pedrolo va néixer en un castell, més concretament al castell de l’Aranyó. Aquest és un poble situat al municipi dels Plans de Sió, a la Segarra, molt a prop de Cervera. Avui en dia hi viuen molt poques persones; no arriben a la desena.
Som en una població medieval, amb un castell força gran, un portal i un carrer cobert on encara es pot veure la reixa que barrava el pas als forasters. Ah! I una església, la de l’Assumpció de l’Aranyó, que tot i que conserva l’orientació original i la portalada, està totalment reconstruïda.
El Castell de l’Aranyó, monument històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, està documentat des del s. XII. És un edifici gran, amb una torre quadrada, una portalada amb dovelles llargues i finestrals renaixentistes, amb l’escut d’armes partit entre bandes i àguiles. Tot l’edifici es va reconstruir al segle XVI i va donar lloc a un castell-palau. El 1831 el castell va passar a mans dels Pedrolo-Gomar.
Trobaràs més informació sobre l'Aranyó AQUÍ.
Enmig d'unes parets de roca situades al Prepirineu, i al peu de la població de Sant Llorenç de Montgai, trobareu aquest singular emplaçament.
Aquest pantà embassa les aigües del riu Segre i té una superfície de 131 hectàrees i 10 hectòmetres cúbics de capacitat. El millor de tot és que les seves dimensions permeten fer una agradable excursió circular de només vuit quilòmetres i mig, amb una dificultat baixa. Es triga aproximadament dues hores i mitja a fer-la.
Però una de les coses que més us agradarà de la caminada és l'abundant vegetació i fauna d’aquest paratge. De fet, el 1990 va ser declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge.
Així doncs, fent la volta al pantà trobareu canyissar, jonqueres, àlbers, salzes blancs, freixes, verns, xops... Pel que fa a la fauna, hem de tenir en compte que variarà en funció de l'època de l'any en què hi anem. En l'estació de descans d'aus migratòries, hi podeu veure el cabussó emplomallat, el bernat pescaire, l'agró roig, l'arpella i el boscaler comú... A més, si mireu cap a les cingleres també hi podreu trobar voltors comuns, l'àguila cuabarrada o el falcó pelegrí. Recordeu-vos d'agafar prismàtics!
Caminant, caminant, arribareu fins al pont de l'Escaleta, ja a la carretera. A partir d'aquí només haureu de fer un parell de quilòmetres més, caminant pel voral de la carretera, per arribar altre cop fins a la població de Sant Llorenç de Montgai. Aneu amb molt de compte amb el trànsit!
Si encara us queda energia, podeu fer una passejada fins a l'ermita romànica de la Mare de Déu del Castell, del s. XII, situada enmig de la serra de Sant Cristòfol, molt a prop del que en queda del castell d'època sarraïna.
Trobaràs més informació sobre el pantà de Sant Llorenç de Montgai AQUÍ.
El Pilar d'Almenara és una torre circular construïda durant els segles XI i XII, situada al capdamunt de la Serra d'Almenara, un indret privilegiat per veure de cap a cap tota la plana de Lleida. I el millor de tot: s'hi pot pujar lliurement!
Es tracta d'una torre que en el seu moment servia de defensa i guaita. Per entrar-hi us haureu d'enfilar per unes escales metàl·liques que s'hi ha instal·lat, ja que la porta és a 6 metres d'alçada. Heu de tenir en compte que la construcció fa 15 metres d'alçada i 7 de diàmetre.
Un cop dins, us trobareu a la primera planta coberta per una volta amb un petit forat que dona accés a la segona, mitjançant unes escales de gat. Des d’allí ja podreu accedir al terrat de la torre, on us esperen unes vistes espectaculars. En un dia clar es pot veure, fins i tot, la Seu Vella de Lleida.
El Pilar d'Almenara es troba enmig de l'Espai Natural Protegit de la Serra de Bellmunt. Des de dalt de la torre, podreu resseguir el canal d'Urgell i veure la varietat de conreus que hi ha a la zona. En funció de l'època de l'any en què visiteu l’espai, el paisatge serà d'un color completament diferent.
A pocs metres del Pilar, hi trobareu les ruïnes de Sant Vicenç, una ermita romànica. Durant la Guerra Civil Espanyola moltes de les pedres de l'edificació es van aprofitar per construir els nius de metralladores de la xarxa de trinxeres de les tropes republicanes, les quals encara es conserven.
Trobaràs més informació sobre el Pilar d'Almenara AQUÍ.
Als peus d'aquest monument s'estén tota la població d’Alguaire (lloc on està situat) i en un dia clar, si allargueu la vista, podreu veure bona part del Segrià Nord i de la Noguera. No us penseu que és un cim molt alt, només té 387 metres d'alçada, però el fet que s’erigeixi enmig d’una plana, el fa molt més rellevant.
Reconeixereu ràpidament l’indret a distància, perquè al capdamunt del cim hi ha la imatge del Sagrat Cor, un monument fet de formigó, construït el 1966 en un taller d’imatgeria d’Olot. Originàriament, en aquest mateix lloc hi havia una creu però mossèn Antoni Fontova va pensar en substituir-la per un Sagrat Cor més gran amb l’objectiu de protegir Alguaire de mals, plagues, tronades... Val a dir que el Sagrat Cor potser sí que ha protegit Alguaire de mals, però el monument no ha evitat que hi caiguessin alguns llamps un dels quals, fins i tot, va malmetre la imatge.
L’obra va costar 40.000 pessetes de l’època, quantitat que va pagar tot el poble després que es fes una votació popular en què es va decidir aprovar l’actuació.
Podeu arribar fins al capdamunt de la Penya del Sagrat Cor amb cotxe però nosaltres us recomanem que feu exercici i hi pugeu per l’escalinata que arrenca al carrer Calvari.
Trobaràs més informació sobre el Sagrat Cor d'Alguaire AQUÍ.
