A la plana de Lleida l'aigua és un bé escàs, potser per això es creen espais tan bonics en llocs on baixa l'aigua, com ara les banquetes del Canal d'Urgell o els salts d'aigua que s'hi genera. Avui farem parada al Salt del Duran. A la tercera sèquia de la canalització que, tot i que pertany al terme municipal de Golmés, és a pocs quilòmetres de Vilanova de Bellpuig, hi ha aquesta construcció que genera un salt d'aigua de quatre metres i mig.
Durant molts anys la força d'aquest salt va nodrir d'electricitat a la paperera La Forestal d'Urgell, una important empresa de la zona que va tancar el 1980. L'origen del salt, però, és anterior; concretament, de finals del segle XIX quan la família de Josep Duran Ventosa va posar en funcionament la Farinera Duran que necessitava alimentar-se precisament d'un salt d'aigua.
Just al costat del salt queda una zona enclotada, envoltada de plataners, on trobareu la font d'aigua potable del Salt del Duran i una zona de lleure on fins podeu fer-hi un pícnic. Allí mateix també hi ha la casa de la maquinària on hi havia hagut l'alternador que produïa l'electricitat. I una mica més enllà, al peu del canal, hi ha la casa de la família Duran que s'encarregava del salt.
Una altra edificació que us cridarà l'atenció és la Pilastra dels Fondets del 1904. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i la veureu entre el salt d'aigua del canal i la central elèctrica. La seva funció era donar alçada als cables elèctrics que sortien de la central, però el que realment la fa curiosa és la combinació de pedra i ferro, elements tradicionals en l'arquitectura industrial del segle XIX.
El Salt del Duran i els camins que conformen les banquetes del canal d'Urgell són una perfecta excusa per fer una excursió, ja sigui caminant o en bicicleta. De fet s'hi han organitzat caminades com la Marxa de la boira o la Caminada a la llum de la lluna.
Si us animeu a fer una bona passejada per arribar a la zona del Salt, hi ha una ruta senyalitzada que segueix un tram de la sèquia tercera del Canal d'Urgell. Surt des de la Casa Canal de la Comunitat de Regants, un edifici del segle XIX que acull les oficines del Canal, però que també acull l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell. Seguint la sèquia tercera del canal, a l'ombra dels plataners que hi ha plantats a la seva banqueta durant bona part del seu recorregut, al cap d'uns 5 quilòmetres arribareu al Salt del Duran.
La plana d'Urgell ha estat històricament una zona de secà però, ja fa més de mil anys, els àrabs hi van construir les primeres xarxes de reg. Tot i que segles enrere s'havien fet projectes per poder regar tota la plana, no va ser fins a mitjans del segle XIX que l'Estat va atorgar la concessió per a la construcció d'un gran canal. Les obres del Canal d'Urgell es van acabar el 1861 convertint-se en alguns trams en una autèntica obra d'enginyeria; una mostra n’és el túnel de Montclar de 5.000 m de llargada, per exemple.
El Canal d'Urgell consta d'un canal principal de 144'2 quilòmetres de longitud (que neix al riu Segre, una mica més avall de Ponts i que acaba a Montoliu de Lleida) i d'un d'auxiliar amb una longitud de 76,6 km (que neix a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai i acaba al canal principal a Artesa de Lleida). Del canal principal en surten quatre sèquies que sumen un total de 102,6 km de llargada i nombroses ramificacions. En total el Canal d'Urgell rega més 70.242 hectàrees.
