Avui dia 9 de desembre, la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida imparteix la sisena edició de la Jornada INNSOC que aquest any té l'humor com a tema central, el qual s'ha volgut vincular, especialment, amb l'actual situació viscuda com a conseqüència de la pandèmia generada per la COVID.
Precisament, com a conseqüència d'aquesta situació, enguany s'ha apostat pel format virtual de les jornades que consten de quatre ponències impartides pel doctor Francesc Abella Pons (psicòleg clínic), la Natza Farré i Maduell (periodista, escriptoria i comissària), el Ferran Aixalà (pallasso, humorista i guionista) i el Jordi Solé Andrés (pallasso i membre de Pallapupas). A més, els vídeos de les diferents ponències han estat il·lustrats amb diverses vinyetes de l'humorista gràfic lleidatà Ermengol i han estat produïts per L'Oest.
L’objectiu principal de la sisena edició de la Jornada INNSOC, que porta per nom Humor en temps de COVID, és el de posar el focus en l’humor, tal com hem dit, tot plantejant qüestions com ara si aquesta facultat pot resultar una eina útil per a gestionar moments de crisi com el que estem vivint, degut a l’actual pandèmia; d’altra banda, també és parlarà sobre la capacitat dels individus i les estratègies (si existeixen) per a cultivar el sentit de l’humor, així com de si a l’hora de fer humor cal establir uns límits, entre altres qüestions que s'abordaran.
La presentació de la Jornada va a càrrec de Cristina Torrelles Nadal, professora de la Universitat de Lleida i membre de la Càtedra d'Innovació Social de la mateixa universitat. Entre altres coses, Cristina Torrelles ha volgut destacar el fet que ja fa segles que se sap i s'estudia la capacitat de l'humor per a generar benestar.
A més, explica que aquest any s'ha volgut focalitzar la temàtica de la Jornada en l'humor "perquè ens hem vist en una situació d'incertesa total, de crisi, com en aquest cas ha estat la COVID. I això ha provocat un procés de malestar a la població." Afegeix, doncs, que "les sisenes Jornades d'INNSOC del 2020 van destinades (o van encarades) a com l'humor ens permet ajudar a gestionar el nostre dia a dia, en la crisi generada per aquesta situació o en les nostres petites crisis momentànies i diàries".
Per poder reflexionar sobre l'humor, la Jornada INNSOC d'enguany compta amb la presència de diferents veus destacades en aquest camp, totes elles referents en els seus respectius àmbits.
Així doncs, d'una banda podem seguir la intervenció del doctor Francesc Abella Pons, psicòleg clínic, el qual aborda el tema des de la vessant terapèutica, principalment. Entre altres coses, explica que el responsable que l'humor es comencés a emprar com una estratègia terapèutica va ser, molt probablement, el professor Steven Sultanoff, psiquiatra i pallasso nord-americà. D'altra banda, el doctor Abella destaca les virtuts terapèutiques de l'humor i, en base a diferents estudis científics, aporta dades tan interessants i curioses com ara el fet que tot sembla indicar que "el moment que l'ésser humà trenca amb l'espècie animal és quan el primer home va ser capaç de riure" o bé "que cinc minuts de riure equivalen ben bé a una hora d'exercici físic".
Durant la ponència, el doctor Abella també recomana el fet que els professionals de la salut emprin l'humor per tal de gestionar situacions de tensió i aconsella l'adopció d'una actitud positivita a l'hora de tractar els pacients. Assenyala, a més, el riure com una estratègia terapèutica útil per a combatre l'ansietat, amb el valor afegit que és gratuïta.
Un altre dels intervinents a la Jornada és el pallasso, humorista i guionista Ferran Aixalà. Ell insisteix en el fet que hem de riure sempre que puguem ja que, curiosament, "la part del cervell que està identificada amb el tema del riure no distingeix el riure real del riure forçat amb la qual cosa, el sol fet de somriure o de forçar-te el riure" ja genera un grapat d'efectes beneficiosos per al nostre cos. Per tant, el Ferran ens convida a somriure cada matí quan ens llevem i ens mirem al mirall, encara que no en tinguem ganes perquè, segons explica, "està demostrat que riure una mitjana de quinze minuts al dia et pot allargar la vida uns quatre anys i mig".
A banda de tota una sèrie de curiositats força interessants, Aixalà també parla d'altres temes més personals com ara la manera com ell va gestionar la situació de confinament total que vam patir els mesos de març i abril, procés en què l'humor va tenir una paper cabdal, en el seu cas.
Una altre dels participants a la Jornada és en Jordi Solé Andrés. Ell és actor i pallasso membre de l'organització Pallapupas. Ens explica, doncs, la seua experiència com a membre d'aquesta organització i, de retruc, reflexiona sobre la presència de l'humor als hospitals que, segons comenta, redueix "la sensació de por, redueix la sensació d'angoixa, augmenta la sensació de felicitat i de benestar i no només en les persones que viuen la malaltia sinó també en tot el seu nucli familiar (els acompanyants) i també en tot el personal sanitari". I això es fa palès, explica, en el fet que en tot l'entorn hospitalari la visita dels pallassos és molt benvinguda i, fins i tot, sol·licitada; no obstant això, remarca que la visita dels pallassos mai és imposada a cap persona que no la vulgui rebre.
Creu, a més, que acceptar-nos nosaltres mateixos i els altres tal com som i com són ens ajuda a ser més feliços, a empatitzar amb els altres i a estimar més, en general.
I per últim però no per això menys important, parlem de la intervenció de la Natza Farré Maduell (periodista, escriptora i comissària), ponent també destacada de la Jornada.
La Natza Farré és coneguda, entre moltes altres coses, pel seu activisme feminista; precisament, durant la ponència explica que l'humor és una eina que sovint empra, per exemple, en el programa radiofònic de RAC1 La competència, on treballa amb l'Òscar Dalmau i l'Òscar Andreu perquè afirma que "també per parlar de temes que poden ser més feixucs, l'humor és una bona crossa que ens ajuda a caminar-los d'una altra manera". Afegeix, a més, que l'ús d'aquesta eina li permet fer arribar el seu missatge d'una determinada manera.
D'altra banda, reflexiona, també, sobre la dificultat que tenen els homes, en general, a l'hora de gestionar i d'expressar les emocions i ho atribueix, bàsicament, a una qüestió d'educació, més que no pas genètica.
Per acabar, volem destacar un fet curiós i és que tots els participants han coincidit en l'afirmació que l'humor no és només una eina útil per a la gestió de la situació actual de crisi que vivim sinó que és important sempre. La Natza Farré, fins i tot, reconeix que li és imprescindible per a sobreviure.
Des d'avui (i amb accés lliure per a tothom qui ho vulgui) podreu trobar els vídeos de les ponències penjats al canal de Youtube de la Càtedra d'Innovació Social. No us els perdeu!!!
