Arrenca, oficialment, el Projecte estratègic per a la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran 2020-2027 i es posa en marxa l'Oficina Tècnica, encarregada del desenvolupament d'aquest projecte estratègic.
Durant l’acte de presentació, que es va celebrar aquesta setmana a la Diputació de Lleida, el president de la Diputació, Joan Talarn, va explicar que l'objectiu principal d'aquest projecte és el d'aconseguir "un territori basat en un model d'economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l'aparició de sectors emergens i nous models de negoci que el converteixin en un lloc atractiu per a viure i treballar. Un erritori que compti amb els suports europeus necessaris per a projectar-se cap al futur i contribuir, així, a l'assoliment dels ambiciosos objectius globals com els ODS o el Pacte Verd de la UE".
A la presentació, a la qual van assistir (bé presencialment, bé de manera virtual) autoritats de les diverses administracions i entitats que hi participen, hi van intervenir el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn (com ja hem dit), el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà i la delegada de la Generalitat a la Unió Europea, Meritxell Serret aquesta, per via telemàtica.
Segons s’ha explicat en el decurs de l’acte, aquest projecte es desenvoluparà seguint una metodologia pionera a Europa impulsada pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, que porta per nom Agenda compartida, la qual compta amb el suport de la Generalitat i l’aval de la Unió Europea i que ja van donar a conèixer el passat mes d’abril el vicepresident del Patronat, Carles Gibert i el director de l’ens, Ramon Boixadera, juntament amb l’assessora del mateix Patronat, Teresa Botargues.
En la seva intervenció, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va qualificar de "molt bona notícia" la signatura del conveni i va asssegurar que "indubtablement, afavoreix la col·laboració entre institucions, amb una clara voluntat de sortir-nos d'aqueseta crisi, no només recuperant l'activitat sinó transformant-la".
I és que la metodologia que s’emprarà (i de fet ja s’ha posat en marxa) per al desenvolupament d’aquest projecte és, com ja hem dit més amunt, l’Agenda compartida, un mètode de treball que implica la participació activa de tots els agents del territori i que està destinada, precisament, a articular els processos i les dinàmiques necessàries per a fer efectiu el canvi mitjançant un model de governança participativa. És per això que aquest projecte de transformació econòmica té com a punt de partida la unió institucional, representada per una coalició d’entitats compromeses amb el canvi, denominada ‘Grup Promotor’. Aquest grup està integrat inicialment per les entitats de suport a la promoció econòmica vinculades a la Diputació de Lleida (el propi Patronat de Promoció Econòmica, Globalleida i el CEEI) juntament amb la Universitat de Lleida, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Cambra de Comerç, l’IRTA i la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell, així com per diversos ajuntaments de la demarcació, entre ells, la Paeria de Lleida. A més, el mètode per al desplegament preveu l’adhesió i la participació progressives de la ciutadania, del teixit empresarial, de l’administració local i d’altres centres d’investigació i educatius del territori.
Val a dir que el projecte es presenta com una oportunitat única i difícilment repetible ja que es dona el fet que tant les institucions provincials, com les nacionals i les europees convergeixen, en aquest moment, en la necessitat de desenvolupar unes polítiques que contribueixin a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i a la digitalització de tot el territori europeu. I és que, com bé va dir el president de la Diputació, Joan Talarn, “els territoris rurals són un valor emergent a Europa i l’hem d’aprofitar”. És per això, doncs, que segons Meritxell Serret “aquest projecte no és només estratègic per a Lleida sinó també per a Europa, ja que la UE està impulsant aquest canvi de model econòmic i necessita tenir territoris que actuïn com a motors; i Lleida en podria ser un”.
D’altra banda, en un nivell territorialment més ampli, la consellera Teresa Jordà ha explicat que des de la conselleria es va “presentar el mes de juny deu projectes transformadors per als propers anys per un import de tres mil milions d’euros que han de permetre la transformació d’aquest sector tan imprescindible per al país, com ho és el sector primari”. A més, ha expressat la seua satisfacció pel fet que l’arrencada d’aquests projectes es materialitzés, precisament, a les terres de Lleida “on el sector primari és determinant”.
Pel que fa a aspectes més concrets, podem dir que es tracta d’un projecte estratègic a 8 anys vista i que compta amb un pressupost inicial, en la seva primera fase (2020-22), de 17,7 milions d’euros compromesos per part de les diferents entitats i institucions del territori que li donen suport a través d’una trentena d’actuacions. Pel que fa a la coordinació del projecte, aquesta anirà a càrrec del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida mitjançant l’Oficina Tècnica per la Transformació, la qual s’ha oficialitzat, aquest mateix dijous, amb la signatura del conveni per a la seva creació, com ja hem dit més amunt.
Quant al funcionament, val a dir que en una primera fase s’establiran els grups de treball capaços d’identificar projectes, actuacions o programes innovadors necessaris per materialitzar les oportunitats identificades, mentre que, durant la segona, l’objectiu serà el de fer efectives aquestes iniciatives optimitzant l’ús dels fons europeus per part dels diferents tipus de beneficiaris.
Segons va explicar Joan Talarn, fins a la data s'han identificat set oportunitats que constitueixen prioritats de treball de l'Agenda Compartida que giren al voltant de sectors emergents en el nou paradigma global i que poden esdevenir motors econòmics de la transformació. Aquestes línies prioritàries es basen en el fet de valorar diferents aspectes de la realitat més propera per tal de fer-los rendibles o convertir-los en font de negoci. Aquestes línies es concreten en els següents punts:
1. Valorització de la matèria orgànica disponible, a través d'un nou teixit industrial vinculat a noves i millorades cadenes de valor que reforcin sectors com l'agroalimentari o els dels serveis i constitueixin, a la vegada, motors d'atracció d'invesions i de talent.
2. Millora de les cadenes alimentàries, per fer-les més resilients, competitives i eficients en l'ús dels recursos i, alhora, atractives per al necessari relleu generacional del sector.
3. Valoració dels serveis mediambientals per reforçar un model turístic lligat a l'oci, el lleure i la cultura, vinculat a la riquesa natural i alhora per fer emergir nous models de negoci vinculats a la preservació i recupreació de la biodivesitat, la preservació del sòl o la gestió de l'aigua.
4. Valorització dels boscos per generar cadenes de valor i nous models de negoci en l'àmbit agroforestal que, alhora, contribueixin a millorar la gestió forestal i a minimitzar el risc d'incendis.
5. Digitalització. Les noves tecnologies obren un ventall d'oportunitas, en primer lloc, en benefici de l'acceleració de les prioritats identificades o, també, com a sector de serveis emergents al territori. És el cas del 5G, que aviat tindrem disponible a casa nostra, i que obre un ventall d'apliacions que caldrà identificar i experimentar; per això, des de la Diputació es dona suport a l'Àrea 5G de LLeida que s'ha presentat aquest divendres.
6. Ocupació verda. Formació i capacitació per respondre a les necessitats del nou model, generant nous oficis que, a la vegada, tinguin una sorstida en el mercat laboral.
7. Eficiència energètica i generació d'energies renovables per fer possible un nou model energètic just, descentralitzat i generador de valor al territori.
Malgrat el fet que la data per a la presentació oficial d’aquest projecte transformador hagi estat el dijous passat, hem de dir que des de fa uns mesos, ja s’ha anat realitzant accions emmarcades en aquest projecte. Així, per exemple, durant l’estiu, es va dur a terme la campanya Tinc sort de tenir-te a prop, acompanyada a xarxes per l’etiqueta #jopertuitupermi, en què es va donar visibilitat, a través dels mitjans de comunicació de la zona i de les xarxes socials, a una cinquantena de negocis de proximitat i de productors de la zona, amb la intenció de remarcar la importància de tenir-los a prop, així com la de mostrar la seua capacitat de resiliència ja que molts d’ells han hagut de reestructurar el seus models de negoci per tal d’adaptar-se a una nova realitat imposada per l’aparició de la pandèmia generada per la Covid-19.
També dins el marc d'aquest projecte, el passat mes d'agost es va fer una reunió en què van participar, a més de la Diputació de Lleida, diferents agents del territori com el DARP, l'IRTA, el PCiTAl, Fira de Lleida, l'Ajuntament de Lleida, la Cambra de Comerç i Indústira de Lleida, la Universitat de Lleida, Eurecat i CTFC amb l'objectiu principal de començar a treballar per tal de posicionar Lleida com a pol d'innovació digital del sector agroalimentari de Catalunya, allotjant un hub específic.
Precisament, d'acord amb aquesta voluntat de digitalització del territori, el passat 23 d'octubre, es va presentar a Lleida l'Àrea 5G de Terres de Ponent (Lleida ON), acte que va tenir lloc a la Sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida. Es tracta d'una proposta impulsada per la Generalitat de Catallunya, a través del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, que s'inclou en l'Estratègia 5G de Catalunya i que compta amb la col·laboració de Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, la Cambra de Comerç de Lleida, la Paeria de Lleida, Telefónica España i la mateixa Diputació de Lleida.
L'Àrea 5G de Terres de Ponent té l'objectiu d'iniciar el projecte Lleida ON d'implantació de tecnologia 5G que permeti la creació de serveis digitals de valor afegit que es puguin estendre per les Terres de Ponent. La infraestructura intstal·lada ha de servir de base per a l'expansió territorial de la iniciativa a través del desplegament d'infraestructures 5G i el desenvolupament de solucions i serveis finalistes sobre aquesta tecnologia que permetin la digitalització sostenible del territori.
Amb aquest desplegament es vol demostrar que en una ciutat amb unes particularitats com les que té Lleida es pot aconseguir un desenvolupament econòmic i social considerable gràcies a la tecnologia 5G.
Ara només cal esperar que es mantingui aquesta voluntat i predisposició expressades pels diferents agents que formen part del Projecte estratègic per fer de les terres de Lleida un territori basat en un model d'economia verda, circular i altament digitalitzada, referent a nivell europeu i que, d'aquí pocs anys, en puguem veure els fruits.
