David Lesan és el prototipus de jove etern; una d’aquelles persones a qui el pas del temps deixa completament indiferents. Segurament que us preguntareu quin deu ser el seu secret. Ell ens n’ha donat algunes pistes però, personalment, el secret de l’eterna joventut creiem que rau en la capacitat de saber mantenir la il·lusió en tot allò que es fa i, sobretot, fer-ho sempre des del cor. I ho creiem perquè aquesta manera de fer i aquesta passió són les que es desprenen de la conversa que hi hem mantingut.
En David és tècnic de joventut del Consell Comarcal del Segrià i regidor de l’Ajuntament de Corbins però, en realitat, és molt més que tot això: dinamitzador incansable, activista sociocultural, enamorat del territori, de la gent, de la música... per fer-ho ras i curt, podríem dir que el David Lesan és rock-and-roll.
Precisament, encetem la conversa parlant sobre música, un dels seus grans amors. “La música sempre m’ha agradat i sempre m’ha estirat”, ens diu. Ens explica que el seu flirteig amb aquest art comença a Corbins, el seu poble, i ens diu que s’hi acosta des de dos vessants completament diferents: d’una banda, des del vessant tradicional, a través de la gralla; i de l’altra des d’una vessant de caire completament diferent, a través de la formació d’una banda de versions (POST) amb un grup d’amics.
Això sí, mai en solitari perquè, reconeix que una de les seues prioritats és el tracte amb les persones; de fet, ens explica que va haver de repetir el C.O.U. i la Selectivitat per tal de poder cursar els estudis pels quals, finalment, es va decantar als divuit anys i que, evidentment, tenen força relació amb aquesta faceta. Ho va haver de fer perquè a la carrera d’Educació Social no hi podia accedir a través de la branca de ciències sinó que ho havia de fer per la social.
Sincerament, creiem que no es va equivocar pas perquè com ell bé diu “el treball amb persones sempre m’ha agradat [...] m’agrada crear molta xarxa, molt vincle. Intento buscar sempre el proactivisme, inclús més que l’activisme; que sigui una cosa molt bidireccional, des d’un punt de vista molt horitzontal. [...] Jo penso que quan estàs treballant amb persones has de donar i les persones han de veure que realment estàs donant. I després, el tema del territori, sempre m’ha agradat." I hi afegeix que “també la part més de la cultura, la cosa social, sociocultural en aquest cas, també és l’altra cosa que sempre m’ha tirat”. Fins i tot ens explica que en converses de feina, darrerament, ha rebut comentaris sobre el fet que, des de fora, es percep aquest gaudi del treball. Malgrat això, reconeix que el tracte amb les persones no és sempre fàcil: “L’enriquiment no ha de ser sempre en positiu, però, perquè les hòsties i les trompades també t’ensenyen i t’ensenyen, potser, una altra part de les persones però que, evidentment, també forma part del teu currículum.”
Centrant-nos més, encara, en la seva feina, li demanem si és conscient de tot el moviment que, a nivell de joventut i de manera transversal, està generant a les terres de Lleida i ens respon que, sobretot, en pren consciència en algun d’aquells moments en què s’atura a repassar l’agenda: “Quan tens aquests moments, és quan realment fas aquesta reflexió de dir “Buh! Déu-n’hi-do” o “Arribaré a tot?”” Ens confessa, però, que tota aquesta activitat “a mi em resulta una mica com un motor, sí. I també és cert que estem en un moment en què estem rebent molta retroalimentació positiva i això és molt guai; quan veus que generes engranatge. [...] I hi ha gent que et permet treballar d’aquesta manera, fent les coses fàcils. Llavors és un gustazo". És a dir, que gran part del secret d’aconseguir els objectius marcats és allunyant-se d’aquell discurs negativista que es caracteritza per frases com “Uh! Això costa! Uff! Això, que difícil!” perquè si te l’escoltes, “això també t’impregna i te l’acabes creient”.
Ben lluny, doncs, de discursos carques i rònecs, la joventut és del pou d’on Lesan beu per tal de mantenir la vitalitat que li dona aquesta aparença de jove etern. I és que quan li demanem el seu secret, ell reconeix que “el fet de moure’t, d’estar vital, d’estar proactiu, el fet de treballar amb gent que tens aquesta sensació que són realment com motorets i motoretes, també t’està retroalimentant en positiu i t’impregnes d’aquesta vitalitat; [...] això et manté, no sé si jove, però sí que et manté actiu i amb molta vida interior i això està bé”.
Malgrat aquesta vitalitat i l’empenta que el caracteritzen, pels nostres caps ronda la pregunta de si es pot ser tècnic de joventut a qualsevol edat i ell mateix reconeix que s’ha plantejat el fet que és possible que d’aquí uns anys no pugui fer aquesta feina, potser no per manca de ganes sinó més aviat pel simple fet que “per treballar al costat dels joves hi has de tenir una proximitat; penso que has de generar vincle i, clar, aquesta part sí que em fa patir més perquè els joves també et veuen amb perspectiva”. De moment, però, ho va trampejant mitjançant la tècnica “d’indagar, investigar en tot moment, en què es mouen ara o en què no es mouen, on són”.
Tant si plega demà com si ho fa d'aquí molts anys, el que és segur és que en Lesan serà un tècnic difícil d’oblidar com a conseqüència de tota la petjada que deixa i ha anat deixant en diverses generacions de joves en múltiples aspectes, especialment, pel que fa al món de la música perquè no es pot negar que David Lesan ha tingut (i està tenint, per descomptat!) un paper molt important en el panorama musical jove de les terres de Ponent d’aquests darrers anys. En donen fe diversos projectes de què ell ha estat promotor o, si més no, part implicada, bé sigui com a tècnic del Consell Comarcal o bé a nivell particular. Així doncs, per explicar-vos-en alguns dels més reeixits, podríem parlar de la impulsió de la publicació d'un parell de volums del disc “Estrats-Sons de Ponent”, del segon dels quals, la revista Enderrock en va repartir quatre mil còpies; o de l’organització del MakotFest d’Alguaire, el festival de música rock de les terres de Ponent; i també de l’emissió radiofònica del programa Ona Jove a EMUN FM Ràdio, el projecte de difusió i suport a iniciatives juvenils vinculades a temes de participació, associacionisme, creació cultural i educació; així com de l’Ancesa Jove, la revetlla de Sant Joan itinerant pels pobles del Baix Segrià organitzada entre el jovent d’aquests pobles i el Servei Comarcal de Joventut del Consell Comarcal, festa en què es programa diversos actes culturals juntament amb concerts de grups o bandes musicals. Més recentment (aquest estiu, concretament), David Lesan també ha format part de l’organització del Festival Marges que aquesta setmana passada ha tancat la primera edició amb un concert a la Platgeta del riu de Corbins; val a dir que el festival ha tingut un gran èxit de programació i de públic (aquí podeu trobar la nostra història que parla sobre un dels concerts del Festival Marges).
Pel que fa a la feina com a tècnic de joventut, com bé diu David Lesan no es tracta només d’acompanyar els diferents grups de joves de forma individualitzada sinó que és més profitós fer-ho de manera transversal amb un objectiu clar: “Jo penso que els tècnics o les tècniques de joventut, més enllà del treball amb aquests joves, han de tenir una mena de militància que ha d’anar cap al fet de canviar estructures.” I per aconseguir-ho cal “treballar també sempre amb l’entorn sociocultural perquè hi hagi canvis en l’entorn o en les polítiques que s’estan fent en aquest sentit”.
Però abans de promoure els canvis, s’ha de saber escoltar i connectar: escoltar les necessitats dels joves i conèixer la gent i el territori per ser capaç d’establir aquelles connexions que donin fruits com els dels projectes en què el David està involucrat: “com a tècnic, has de tenir la capacitat d’identificar aquella necessitat i generar l’estructura o la xarxa o el projecte perquè toqui sobre aquella necessitat. [...] Fer xarxa i organitzar-la de vegades i conèixer molt el territori i la gent. Té molt més sentit fer això que estar pensant “quin projecte...?” Els projectes no es pensen des dels despatxos o no s’haurien de pensar des dels despatxos, s’ha d’anar a buscar la gent i teixir xarxa.”
I vet aquí, la importància del territori, de conèixer-lo, per tal de poder-lo fer més gran. I per conèixer-lo bé, cal estar-hi arrelat, cal estimar-lo. “El tema de l’arrelament, el fet d’estar arrelat a un lloc o establir uns vincles emocionals amb un lloc, amb un espai... tot això penso que són elements que, en certa manera, formen també part del teu caràcter, com a persona. [...] Jo penso que el vincle emocional amb un espai és molt important: formar part del territori... És que si no generes aquests vincles com t’estimaràs allò?” I és que allò que no s’estima, és del tot impossible fer-ho créixer.
No es pot negar que el Lesan s’estima el territori: les terres de Ponent, Corbins, el Parc de l’aigua... i per això ens va demanar de fer aquí l’entrevista, al Parc de l’aigua de Corbins, un espai a la riba del Noguera Ribagorçana on conflueixen terra, aigua i aire (un cel immens). “Per mi són tres elements molt importants i aquí es troben tots i, a més, d’una manera [...] molt equilibrada perquè jo tinc un tarannà que per retroalimentar-me de tot això, necessito moments de calma, de silenci, moments de no veure ningú, moments interiors amb mi mateix i aquest lloc sempre me’ls ha propiciat, sempre, sempre.”
En definitiva, un lloc on desconnectar-se dels neguits del dia a dia per poder tornar-se a connectar i reprendre la marxa. Un espai que ben bé podria ser catalogat com a representatiu de Ponent perquè l’Oest té racons característics que el defineixen però el concepte Oest pot anar més enllà d’allò merament físic, fins i tot. I si no, mireu la definició que, per acabar l’entrevista, ens en dona el David que el percep, més aviat, com una manera de ser i de fer. Així doncs, quan li demanem que és per a ell l'Oest, ens diu que és “el tarannà de les persones de la part més de Ponent, de Lleida, del Segrià perquè és la meva comarca [...], que ens arrela al territori, que en moments determinats podem donar molta calidesa però en d’altres podem ser persones molt feréstegues [...]. Tenim aquest punt, de vegades, una mica antic dels nostres avantpassats però també mirem cap endavant i quan veiem projectes que es fan aquí i allà, els volem tenir al nostre territori o els volem aproximar o en volem crear d’altres que són molt d’aquí. Per mi l’Oest és aquesta manera de fer, molt d’aquí de la nostra terra”.
Ja ho veieu, doncs. I per a vosaltres, què és l’Oest?
