Què passa quan el bagatge s’entrellaça amb el talent i amb la humanitat? Què passa quan la perseverança s’entrecreua amb l’exigència i amb l’autenticitat? Doncs passa el que deia Antoine de Saint-Exupéry, l’autor d’El petit príncep: que la perfecció no s’aconsegueix quan no hi ha res més per afegir sinó quan no hi ha res més per a treure. Bellesa en aparent senzillesa; això és el que aconsegueix la Rut Alba de Latipo, fer fàcil allò difícil. Doncs sí, la Rut Alba té un volcà, una rosa, un baobab... però també té una moto, una estufa de pèl·let, una taula molt gran on fer reunions, unes quantes pantalles enormes d’ordinador on fan disseny gràfic, plantes quasi selvàtiques, cafès, sabó perfumat per rentar-se les mans, cartells i il·lustracions a les parets, treballs de packaging als prestatges, sucre morè, bombons i un aparador enorme de vidre que permet veure des de l’exterior què hi fan a ca la Rut Alba, a Latipo, perquè imagino que no tenen res a amagar, i sí tot a mostrar, a l’estudi de disseny gràfic que tenen al carrer Vila Antònia de Lleida.
A la pregunta “Rut Alba, ens expliques com t’inicies en el món del disseny gràfic?” ella ens respon: “Segur? Sí? Doncs, tu ho has volgut!” i ens explica que, com els passa a molts joves quan acaben l’ensenyament secundari, en acabar el C.O.U. ella no sabia ben bé a què volia dedicar la major part del temps de la resta de la seua vida.
Aquests dubtes, però, es van esvair quan, al cap de poc temps i per casualitat, va visitar l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara a Tàrrega. Allí va ser on, per primer cop, va sentir un pessigolleig a l’estómac. Sí, perquè a l’estómac de la Rut és on naixen les emocions i les sensacions que la motiven i que fan que doni el millor d’ella mateixa en tots i cadascun dels projectes de la seua vida.
Així va ser com la Rut Alba va acabar esdevenint una dissenyadora gràfica. Va començar treballant a Saragossa i després es va establir a Lleida on, actualment, la podem trobar al seu estudi, Latipo, del carrer Vila Antònia.
I és que, un cop va haver descobert el disseny gràfic, va passar de no tenir ni la més mínima idea de què faria amb la seua vida a voler avançar i avançar cada cop més en aquesta especialitat fins a arribar a l’esglaó més alt: crear la seua pròpia empresa. I tot per culpa d’aquell petit pessigolleig a l’estómac; el detonant que ho va precipitar tot.
Dotze minuts després del “Tu ho has volgut!” ens podem fer, només, una petita idea de qui és la Rut perquè en aquesta aparent senzillesa hi ha molta complexitat. Ens comenta que el punt fort del disseny de l'equip de Latipo no és allò que elles mostren sinó el que mostren els seus clients. Tenen un mètode: mirar, observar, empatitzar, gairebé com si tinguessin raigs X; potser perquè el més important és invisible als ulls. A partir d’aquest moment, si l’entesa entre l’estudi i el client és bona, el projecte va creixent fins a esdevenir un producte final amb personalitat pròpia. I creieu-nos quan us diem que, si el client s’ha sabut deixar assessorar per les integrants de Latipo (encara que la Rut ens ha confessat que alguns cops costa més que uns altres), el resultat és excel·lent.
D’altra banda puntualitza que, quan els clients truquen a la seua porta, ja haurien de saber on van perquè, si una cosa tenen clara a Latipo, és que només hi creen projectes dissenyats sempre amb una gran dosi de compromís i de passió. Per tant, les propostes més tendencioses podríem dir que, d'entrada, no hi encaixen gaire en aquest estudi.
Malgrat tot, no sempre les coses surten bé a la primera. De vegades, a la Rut i al seu equip hi ha projectes que se’ls resisteixen però com diu el Petit Príncep, el que fa bonic un desert és que, en algun lloc, s’hi amaga un pou. Per trobar-lo, en aquestes ocasions el que cal fer, doncs, és aturar-se, analitzar tot el projecte de nou i reestructurar-lo i així, gairebé sempre, el pou (la solució) s’acaba trobant. Només en algun cas excepcional s’ha hagut d’acabar aturant algun projecte per una manca d’entesa insalvable.
Latipo ha dissenyat portades de CDs i de discos, webs, packagings, logos… però allò amb què la Rut Alba gaudeix més és amb el disseny de la identitat corporativa perquè sí, ja sabem que només s’hi veu bé amb el cor i que allò essencial és invisible als ulls, però vivim en un món on oferir la millor imatge d’un mateix és bàsic per mostrar-se. Per això, el fet de poder ajudar una gran empresa a crear la seua marca, la seua imatge de cara al món, partint de zero és una de les coses que a la Rut li produeix més satisfacció.
Us hem de confessar que, abans de començar l’entrevista, pensàvem que érem davant d’una dissenyadora gràfica però a mesura que hem anat avançant, hem vist que també som davant d’una estilista, una personal shopper, una modista fina, una aranya que fila i refila fins que aconsegueix que el vestit quedi a mida encara que, com hem dit més amunt, a les persones, de vegades, ens costa deixar-nos guiar; potser perquè tenim el mal costum de generar idees preconcebudes de totes aquelles coses que són importants per a nosaltres. I ves que aquest costum no ens acabi generant més frustracions que no pas felicitat.
Ai, la felicitat! Us heu parat mai a pensar que, mentre algunes persones la persegueixen, d'altres la creen? Durant la conversa, aquesta paraula ha sorgit un grapat de cops però, què és la felicitat per la Rut Alba? D’entrada, ens diu que és un resultat de les experiències viscudes. I tot i que pensa que és efímera, arriba a la conclusió que la felicitat l’assolim en aquell moment en què ja no lluitem per aconseguir-la i això passa, bàsicament, quan ens resignem i aprenem a valorar el que tenim i entenem que ja no necessitem res més. Això sí, sempre que aquesta sigui una acceptació activa, mai submisa. I és que, en la mesura del que sigui possible la Rut pensa que sempre hauríem d’intentar canviar, amb positivisme, aquelles coses que no ens agradin perquè la nostra felicitat sigui del tot complerta. Sàvies paraules!
Abans d’acomiadar-nos de la Rut, ens ve al cap aquell fragment del Petit Príncep que diu així:
"—Adeu —va dir la guineu al petit príncep—. Aquí tens el meu secret, és molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.
—L’essencial és invisible als ulls —va repetir el Petit Príncep per recordar-se’n."
Potser sí, potser sí que té raó el Petit Príncep però volem que sapigueu que la Rut Alba, la dissenyadora gràfica de Latipo, i el seu equip (la Marta Montagut i la Cris Puigdellívol) saben convertir allò que intuïm com a essencial i invisible als ulls en ben visible i ho fan a través del disseny gràfic. Rut, tu ho has volgut!
