LA FELICITAT S'ENCOMANA

La Càtedra d’Innovació Social neix en una aliança entre l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i l’Obra Social de La Caixa per intentar fer recerca i investigar sobretot temes relacionats amb el benestar de les persones i relacionats amb la psicologia, concretament, amb la psicologia positiva. 

Perquè pensem que en aquest moment, en el segle XXI, és important començar a plantejar-nos les persones en situacions de futur i d’èxit i l’única forma d’assolir situacions de futur, de viure bé el present i de gaudir de l’èxit és tenint un benestar per tothom. I el benestar va lligat amb el tema de la felicitat; per això un dels nostres temes puntals és la felicitat.

Sí, la por és un tema que limita però hi ha altres factors que intenten minimitzar aquesta por; el benestar, l’optimisme, les relacions humanes intenten mitigar aquesta por que en aquest cas és una por estranya perquè no és una por que veiem sinó que és una por que ens expliquen i que sí, veiem que poc a poc va atansant-se a nosaltres però d’una forma molt lenta. Per tant és una por per a la qual ens hem anat preparant abans de tenir-la. 

Bé, la felicitat pot ser una actitud o bé un estat. Per exemple, jo tinc l’actitud de ser feliç quan el meu equip de futbol guanya un partit (però això dura poc temps) o quan guanyo la loteria (això és un momentet, és una actitud) però nosaltres intentem que la felicitat sigui un estat, una cosa que perduri en el temps i, per tant, intentem que les persones siguin felices molt de temps perquè les actituds passen i els estats perduren. Per tant, una de les nostres missions és que la gent aprengui a tenir un estat de felicitat, a sentir-se feliç durant molt de temps. Aquest vindria a ser el nostre objectiu.

En treurem moltes coses, en positiu i en negatiu però en positiu també en treurem. El saber que estem preparats per poder fer front a un fet important. Ara han passat quaranta-vuit hores en què les famílies segur que s’ho han arreglat com han pogut: per la gent que té nens és més complicat; per la gent que té avis també és una qüestió important; per als que tenen adolescents, és per escapar-se a córrer, en alguns casos però ens hem de preparar. Queden molts dies encara de confinament i, per tant, hem de veure com van evolucionant tots aquests processos i com ens hi anem adaptant. Estem en una situació d’adaptació; les persones el que fem, constantment, és adapatar-nos. I hem de veure com ens adapatem i com, sobretot els mitjans de comunicació, ens ajudeu a aquest procés d’adaptació. 

Molt, molt. Teniu molt a dir en dues vessants: per una banda en com ens informeu, com ens feu arribar aquesta situació de calma, és a dir, heu d'intentar mitigar una mica aquesta situació d’alarma que és social i, per tant, ens heu de calmar; i per una altra, també ens heu d'entretenir, per tant, heu de buscar eines que facilitin que la gent, a banda d'estar informada, també tingui elements per gaudir, per sentir-se bé amb un mateix, per sentir-se bé amb la gent que l’envolta. És molt important aquesta doble faceta.

Sí, sí. La felicitat s’encomana. Aquesta idea de sentir-se bé, de tenir una actitud positiva, de saber veure que les qüestions tenen un final i que aquest final serà millor que el principi és una cosa que podem encomanar amb els nostres missatges, amb les nostres relacions amb la gent, amb la nostra calma i amb el nostre saber fer i saber estar durant aquestes situacions. 

Bé, aquest és un estudi que sorgeix d'una necessitat immediata. Quan comença a parlar-se d'aquest fet, concretament el dimecres passat -per tant, encara no estàvem en situació d'alerta- veiem que hem de poder relacionar el fet de tenir aquesta situació del coronavirus amb el fet de la causaliat de benestar, de fòbia i d'estrés. Per tant, hem preguntat a la gent, via xarxes,  quina era la seva situació i com la gent estava vivint aquest moment. Estem en una fase de recollida de dades que acabarem dimecres, en principi; i del que haguem recollit a les xarxes, despés veurem què en podem extreure. 

Sí, exactament la setmana que ve, per ser més concrets. 

Aquesta guia que ha publicat el Col·legi de Psicologia de Catalunya intenta donar unes pautes per sentir-se bé amb un mateix i amb els altres. Se centra en aquesta idea de no voler córrer en un moment en què el que hem de fer és parar, anar poc a poc, intentar que el temps passi el més a poc a poc possible i procurar estar el més acompanyats possible. Això seria una mica el que pretén, a grans trets. Transmetre aquesta idea d'aturar-se, de parar aquesta vida tan ràpida que portem per intentar sentir-nos bé amb el que tenim i amb els qui tenim.

Confiem que sí. Parar i saber gaudir del que tenim a prop. Perquè de vegades no ens n'adonem del que tenim a prop i aquests dies serà necessari gaudir dels qui tenim a prop. Serà molt important.     

És allò que dèiem abans de relativitzar el moment i com que és un moment preventiu -això ho hem de tenir molt clar: el confinament és un moment preventiu per a la major part de les persones; tot i que per a alguns és un element de protecció- la prevenció s'ha de saber gaudir i, per tant, intentar que sigui el més divertida, el més amena i el menys angoixant possible. Per tant, això ho hem de tenir molt clar; no estem en una situació de màxima protecció -pel que fa a la majoria de la població- sinó que estem en una situació de prevenció. Per tant, quan un prevé, també ha de tenir estones per passar-s'ho bé, per compartir, per recuperar coses que teníem pendents fa molt de temps i això fa que s'encomani la felicitat. Parlar amb els teus fills, parlar amb la teva dona,  parlar amb algun amic per telèfon amb el qual feia molt temps que no havies tingut una conversa llarga, són elements que hem d'intentar aprofitar aquests dies de tranquil·litat i de pau, com ho haurien de ser.

Sí, sí. Intentar posar en pràctica aquella frase típica "Keep calm" (estar tranquil), pensar que això és llarg i pensar que el que tenim al nostre costat és el més important que tenim en aquest moment i, per tant, saber-ho gaudir.

Moltes gràcies a vosaltres.