Si busquem el significat de la paraula “crisi” al diccionari, veiem que el terme fa referència a un moment o fase difícil que pot travessar una persona, una empresa, una institució, una regió, etc. Podem deduir, doncs, que si la crisi entra per la porta, l’estabilitat fugirà ràpidament per la finestra. Per tant, si ensopeguem amb un moment crític, aquest serà l’idoni per replantejar-se qüestions transcendentals, raonar-les i, finalment, prendre decisions que puguin canviar completament el curs de les nostres vides.
Això és el que —com molts estudiants que tot just sortien de la universitat a finals de la primera dècada dels 2000 o a principis de la segona— va haver de fer la Montse Mangues. Aquesta jove de la Noguera, un cop acabats els estudis d’Enginyeria de l’Edificació a Barcelona, va veure que el mercat laboral no l’acollia amb la mateixa il·lusió i èmfasi d’aquell qui, com ella, surt de la facultat amb un diploma per estrenar sota el braç. I és que, en aquells moments, ens trobàvem immersos en una de les crisis més dures que ha patit el nostre país en els darrers temps. Per tant, a cada pas que feia, la Montse s’entrebancava amb llimons i més llimons que sorgien del no-res i que estaven disposats a fer que la seva vida no fos tan dolça com ella desitjava.
No és cap secret que en els moments crítics (o cítrics, si us ho estimeu més) l’enginy s’aguditza i afloren les idees o projectes més atrevits i potser arriscats que, d’altra banda, acostumen a ser els més ambiciosos i, potser per aquest motiu, també els que tenen més possibilitats d’èxit.
Per això, quan es troba a punt per començar a treballar però sense cap oferta laboral sobre la taula, la Montse es planteja quelcom que, possiblement, mai s’havia imaginat que faria quan va marxar cap a Barcelona per començar els estudis universitaris: gestionar l’explotació agrícola familiar.
És així, doncs, com comença tot. Li planteja aquesta possibilitat al seu pare i ell li proposa que dissenyi un projecte per tal de dur-lo a terme a les seves terres. I ja que ha de partir de zero, la jove agricultora té molt clar que necessita un element diferenciador que la faci destacar en un territori típicament agrícola.
Malgrat tot, sobresortir no és fàcil. No tant per la tria en si mateixa, sinó per l’adaptació de les varietats triades al terreny ja que, precisament pel fet d’escollir varietats que aquí no es cultiven, la Montse no té cap referència de com evolucionaran en aquesta zona.
Però, com que és una dona valenta, mitjançant el mètode de prova i error i una gran dosi de perseverança i paciència és ella qui, de mica en mica, va esdevenint el referent en què altres agricultors/es que vinguin darrere podran emmirallar-se quan prenguin el determini de cultivar les varietats que ella està tirant endavant a la seva plantació.
Aquesta és, doncs, l’essència de FRUCTUMcat, l’empresa de la Montse Mangues que es dedica al cultiu de la vinya, l’olivera (part de la collita es destina a elaborar oli) i d’alguns fruits del bosc (com groselles i gerds), principalment. És en aquest darrer cas en què ha tingut més problemes per la qüestió que abans esmentàvem: la manca de referents d’aquest tipus de cultiu a la plana de Lleida. Per aquest motiu, algunes de les varietats que ha plantat li han donat bon resultat però d’altres ja les ha hagut d’anar substituint perquè no s’adapten al terreny i/o a la climatologia de la zona.
D’altra banda, l’any 2018 aquesta jove emprenedora decideix muntar un obrador per tal de poder aprofitar la fruita (maduixes i gerds) que no pot fer arribar al mercat com a conseqüència d’alguna imperfecció física que en cap cas n’afecta la qualitat, cosa molt habitual en aquest tipus de fruits tan delicats. Així podem dir que, dels llimons que ha anat replegant en aquests darrers anys, la Montse no n’ha fet llimonada però sí una melmelada que, ben lluny de ser àcida, conté tota la dolçor dels fruits de què està feta.
Si voleu visitar l’explotació de FRUCTUMcat o bé saber-ne més coses, aquí teniu l’enllaç al seu lloc web.
