ELS ARTISTES VAN AMB TRACTOR

Quan la Sara Boldú va enlairar el seu dron i va observar el resultat de la imatge que havia captat dels camps de Lleida es va quedar amb la boca oberta: estava veient una obra d'art.

Aquesta borgenca apassionada per la imatge, havia pensat en captar imatges aèries dels trossos de Les Garrigues. Volia ensenyar tota la feinada que hi ha darrere la pagesia. Per això, després de realitzar tots els tràmits per obtenir la llicència de pilot de dron, el va carregar al cotxe i va sortir pels camins de la comarca a buscar un pagès que li deixés fotografiar i gravar la seva feina. En va trobar un que estava llaurant damunt d'un tractor i que no va tenir cap problema en deixar-se fotografiar. En aquell moment, Sara Boldú va enlairar el dron, va fer un pla zenital i va enquadrar la imatge que buscava.

Però el que va trobar era totalment diferent del que s'havia imaginat. El tractor estava dibuixant una trena perfecta enmig d'un tros d'oliveres, que només des del cel es podia veure. Aquest va ser el senyal; definitivament hi ha artistes que van amb tractor i això s'ha d'ensenyar. Així va ser com Sara Boldú es va convertir en una videoartista i els protagonistes de les seves imatges, els pagesos i pageses, en uns artistes.

Un moment de la inauguració de l'exposició "Els artistes van amb tractor" a Cal Sinén, a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Com sorgeix el projecte "Els artistes van amb tractor"?

S.B.

Soc de les Borges Blanques i visc a Barcelona però vinc molt sovint. El món de la pagesia sempre ha estat molt lligat a la meva família. Teníem fruiters i de petita havia anat a collir i quan vas al poble estàs envoltada de camps, de tractors i de pagesos. Com que tenia el dron, em van agafar moltes ganes de descobrir què es veia amb un pla zenital i vaig començar a donar voltes per les Garrigues, la meva comarca. La primera foto que vaig fer va ser d'un pagès dels Omellons. Li vaig demanar permís per gravar quan vaig veure que llaurava però jo no era conscient de la imatge que després em trobaria.

Què va passar?

S.B.

Quan vaig enlairar el dron, vaig quedar al·lucinada. Ell estava llaurant d'una manera que feia forma de trena; ho fan així per arribar més a la soca. El resultat era un quadre; aquell pagès estava fent formes, estava dibuixant a la terra. Va ser la primera foto i em va motivar a continuar.

Les imatges estan fetes en pla zenital, com si els trossos de terra fossin quadres

Què en pensen els pagesos quan veuen els camps que han vist tota la vida des de l'aire?

S.B.

Els pagesos no estan acostumats a veure els seus camps des de l'aire. Recordo la cara del Joan Penella del celler Matallonga, per exemple. Vaig fer la foto, després li vaig ensenyar i es va quedar al·lucinat de veure el resultat de la seva feina des de l'aire. No s'ho imaginen.

Són artistes que van amb tractor però, ells ho saben?

S.B.

Els pagesos no són conscients que són artistes. Per a ells és el seu dia a dia, una feina que fins i tot pot ser monòtona. És la visió externa la que els eleva a artistes, per això vaig posar aquest nom a l'exposició. Jo m'he passat hores veient la feina que fan al camp i sempre els ho dic que són uns artistes fent la seva feina. Per a ells és una feina que fan cada dia. Els he elevat al món de l'artista però ells no en són conscients. S'ha de donar valor a la feina que fan. Per això també he fet entrevistes a diversos pagesos i pageses que expliquen la seva feina.

Eva Bonet, del celler Comalats, explica com és el seu dia a dia

Ells són artistes i tu t'has convertit en videoartista.

S.B.

A mi m'agrada. Gravar i fer fotos per a mi és una passió, és la meva passió. La meva vida és la imatge. Estic encantada d'haver fet aquest projecte: fer fotos de fragments de la vida de la pagesia, de l'agricultura.

Aquest projecte té un altre objectiu: reivindicar la feina que fan els pagesos i pageses

S.B.

A la pagesia no li donem la importància que té. No tan sols a ciutat, també els que viuen al poble. Uns perquè ho han vist tota la vida i els de ciutat perquè els queda molt lluny. Jo crec que sí que és molt important. Què faríem si ells i elles no estiguessin aquí, cultivant el que després anem a comprar i mengem? I no només el que mengem, també la feina que fan d'endreçar el territori, de netejar.-lo. Jo crec que és superimportant aquesta feina.

Com ho reben els pagesos i pageses quan veuen l'exposició?

S.B.

Estan sorpresos; no havien vist mai un camp d'oliveres o de presseguers o la verema des del punt de vista del dron. La meva manera de fer és un pla zenital, no ensenyo el cel en cap moment. És una intenció que jo li poso. Agafar el trosset de terra i, tal com és, agafar-lo i posar-lo en una paret. És una visió que els agrada.

Algunes de les instantànies que es poden veure a l'exposició

Trobes a faltar L'Oest?

S.B.

De fet vinc molt sovint. De vegades quan fa dies que soc a Barcelona penso que ja tinc ganes de tornar cap a L'Oest, cap a Ponent. La felicitat, per a mi, és aquest projecte; venir cap aquí, agafar el dron que porto sempre al cotxe i, quan veig una imatge que pot ser bonica, parar i parlar amb el pagès o pagesa. Estem una estona fent fotos i m'ho passo tan bé... És una pau, una tranquil·litat i una passió de veure el que estic fent, de veure el paisatge i sentir i escoltar el que hi ha al meu voltant. Veure els colors, els arbres. Per a mi és una explosió de felicitat. En aquests petits moments soc la persona més feliç del món.

Què és per a tu l'Oest?

S.B.

Per a mi L'Oest ho és tot. Per a mi és la terra que m'ha vist néixer, m'hi he desenvolupat com a persona, hi tinc molts amics, on he viscut moltes coses i on tinc la meva família. On he descobert que vivim en un món rural i de pagesia i on també hi ha gent que té altres projectes que no tenen res a veure amb el món rural. On hi ha gent molt creativa. De vegades tenim la sensació que si no vas a Barcelona no triomfes, però per què? No cal. Aquí a Lleida ara es poden estudiar moltes coses, hi ha molt talent i et pots quedar a Lleida i desenvolupar la teva vida i no cal anar a Barcelona. Aquí es pot triomfar i es pot anar molt més enllà, es pot triomfar des d'un petit poble de Lleida i anar cap al món.

L'exposició Els artistes van amb tractor ja s'ha pogut veure a la Granadella, Barcelona, Les Borges Blanques, Os de Balaguer, Barberà de la Conca i ara, fins el proper 1 de març, es pot veure a Cal Sinén, a l'Estany d'Ivars i Vila-sana.

SI VOLEU VEURE EL PROJECTE ELS ARTISTES VAN AMB TRACTOR ENTREU AQUÍ

Els trossos com mai els has vist

Els trossos com mai els has vist

TAMBÉ ET POT INTERESSAR